Amb una simple recopilació d'informacions relatives a les despeses de producció s'arriba a la conclusió que la relació entre els costos i el preu que paguen les families és molt ajustada. El preu màxim per als menús escolars que fixa anualment el Departament d'Ensenyament, que es manté inalterable des de fa vuit anys, estableix un límit que en molts casos fa gairebé insostenible la prestació del servei des del punt de vista econòmic.

La viabilitat dels serveis de menjador escolar s'aconsegueix només gràcies a l'extrema eficiència que caracteritza les empreses del sector, que estan sempre al límit de la racionalitat econòmica. Qualsevol economista que realitzés un estudi rigorós de l'estructra de despeses necessària per prestar el servei arribaria a la conclusió que els marges de gestió que es generen són escassament suficients, no ja per obtenir algun tipus de benefici, sinó per mantenir l'equilibri pressupostari de l'activitat.

I doncs, què ho fa que continuï existint un sector de dimensions remarcables que es dediqui a la prestació d'aquests serveis? La resposta sembla evident: l'existència d'una necessitat social de servei, la voluntat i el compromís de cobrir-la i, és clar, l'esperança que les condicions objectives millorin en un marge raonable de temps. Queda clar que el motor del sector és la confiança en un model de gestió que posa per davant els valors educatius i que equipara la prestació de serveis en temps de lleure a un dret social.

En qualevol cas, és necessari remarcar que la solució a aquesta situació no passa necessàriament per incrementar generalitzadament el cost final del servei per a les families ni per abocar a l'atur a una part dels treballadors. N'hi hauria prou amb una flexibilització mínima de la norma, que establís en quins casos les especials condicions dels centres o dels serveis haurien de permetre un increment de preu o algun canvi menor en les condicions de la seva prestació. Faria falta, simplement, una adaptació de la norma a la realitat que viuen les families, els centres i els professionals que els atenen. Caldria, per tant, dialogar. Aquesta ha estat sempre l'aposta de l'Acellec.