El lleure, l’educació i la cultura,
una intersecció i una cruïlla

El sector del lleure educatiu i la cultura de proximitat arrosseguen des de fa molts anys reptes pendents, que tenen a veure amb la seva visibilitat com a sector econòmic rellevant, amb la demanda d’espais d’interlocució estables amb l’administració, amb la reivindicació del valor social de la micro, petita i mitjana empresa, amb el reconeixement com a agent legítim, capacitat i competent per a la gestió de serveis públics i amb la defensa de la professionalitat i la qualitat dels serveis per damunt d’altres consideracions lligades a la forma jurídica de les organitzacions.

 

Fa més de trenta anys que petits emprenedors van fer l’aposta de generar serveis innovadors i independents amb una visió estratègica que el temps s’ha encarregat de validar. La fórmula va ser simple: el temps de lleure i oci com a espais preferents i idonis per a educar i promoure la cultura. Aquesta és la triple intersecció sobre la que es fonamenta el nostre sector: el lleure, l’educació i la cultura com a elements inseparables i que no només poden fer camí junts, sinó que l’han de fer necessàriament junts per garantir drets socials de la ciutadania i convertir la seva activitat en un servei públic irrenunciable.

Però els reptes no assolits i eternament ajornats per una administració que es resisteix a superar la compartimentació sectorial, amb dificultats per identificar i reconèixer nous agents de valor afegit, han esdevingut en el context de la crisi sanitària i econòmica provocada pel covid-19 una cruïlla que no podrem superar si no hi ha una acció decidida per situar el lleure, l’educació i la cultura en el centre de les estratègies de futur del país.

El 14F tindran lloc les eleccions al Parlament de Catalunya, en un moment d’especial incertesa a nivell polític, econòmic i social. L’afectació de la pandèmia ha deixat bona part del sector en una situació límit, que amenaça la seva viabilitat i sostenibilitat. Les demandes no ateses en el passat s’han convertit en el context del covid-19 en una amenaça imminent.

Però també podem entendre el 14F com una oportunitat. La necessitat de mesures urgents per combatre els efectes de la crisi podria ser també, paradoxalment, una palanca per resoldre les mancances històriques del sector.

Exposem tot seguit trenta mesures que proposem a tots els grups polítics que presenten llistes al Parlament de Catalunya. Demanem que les incorporin als seus programes electorals i que, en el futur, ja sigui en posicions de Govern o com a membres de l’oposició, les defensin i les promoguin fins a convertir-les en realitat.

Trenta mesures per ajudar la intersecció del lleure, l’educació i la cultura a superar una cruïlla que sigui porta d’entrada a un futur més optimista, que desitgem i necessitem.

Per superar la crisi
 

 1 

Fons de rescat adreçat específicament als treballadors autònoms, micro, petita i mitjana empresa, distribuït sectorialment, per compensar pèrdues econòmiques del 2020 i 2021 i per suportar les estructures de les empreses.
 

 2 

Creació, suport o acompanyament a plataformes de cooperació empresarial en l’àmbit del lleure, l’educació i la cultura, que permetin a les petites i mitjanes empreses accedir a fons europeus per a la recuperació amb projectes ambiciosos que reverteixin directament en la seva activitat.

 

 

 3 

Creació d’una taula de treball estable liderada pel Departament d’Empresa que coordini i reuneixi periòdicament representants tècnics de les àrees de Govern que afecten transversalment el sector (educació, joventut, cultura, turisme, polítiques digitals, serveis socials i empresa).

 

Contractació pública

 4 

Mesura de govern per facilitar i promoure la participació de la petita i la mitjana empresa en les licitacions públiques, basada en la simplificació administrativa i fonamentada en la responsabilitat corporativa, la confiança administrativa, el seguiment i acompanyament en l’execució dels serveis contractats.

 5 

Mesura de govern per millorar la qualitat de la contractació pública amb instruccions explícites per implantar fórmules de valoració proporcional de les ofertes econòmiques, donant prioritat i predomini als criteris tècnics i de qualitat, amb garantia d’aplicació del conveni col·lectiu sectorial i les seves categories professionals i seguiment de l’execució dels contractes, sense discriminació, ni explícita ni oculta, per forma jurídica.

 

 6 

Acceptació de les activitats i serveis educatius realitzats fora del temps lectiu, dins i fora dels centres (lleure educatiu, extraescolars, robòtica educativa, sortides, colònies i activitats complementàries sobre cultura, patrimoni i entorn natural) com a part del sistema educatiu, amb un marc de reconeixement tècnic i professional.

 7 

Reconeixement i integració estructural en el sistema dels serveis educatius de contingut artístic, sobre patrimoni cultural i natural, de promoció cívica, de relació comunitària, amb continguts complementaris del currículum, prestats dins o fora del centres, en temps lectiu, amb un marc regulatori bàsic.

 8 

Reconeixement dels centres educatius i de suport familiar, d’iniciativa privada, amb serveis de lleure educatiu, suport per a infants i joves, reforç escolar, per atendre la conciliació familiar i amb servei discrecional no curricular, amb un marc regulatori bàsic.

 9 

Reconeixement i homologació per als centres, serveis i educadors en l’àmbit de la programació i la robòtica educativa en l’entorn del lleure i les activitats extraescolars, amb un marc de concertació per a complementar el currículum escolar.

 10 

Creació d’un registre d’operadors de serveis educatius que formen part de la comunitat educativa i desenvolupen la seva activitat econòmica en el marc d’un model educatiu extens, que inclou lleure educatiu, activitat de complement acadèmic, extraescolar i serveis complementaris a les famílies.

 

Temps de migdia a les escoles

 11 

Actualització de la regulació del temps de migdia (menjadors escolars) com a servei educatiu essencial, inseparable del sistema educatiu, amb un Decret Llei o mesura legislativa equivalent

 12 

Regulació del preu màxim de menjador escolar amb una descripció precisa dels conceptes de despesa que hi queden inclosos i exclosos, amb criteris  tècnics de mínims, amb un mecanisme de revisió a partir de les variacions dels seus costos en base al conveni col·lectiu del sector i els preus de mercat de matèries primeres i altres subministraments, i actualització el gener de cada any.

 13 

Unificació del model de contractació del servei per al conjunt del territori, que faciliti la tasca de gestió dels centres, doni seguretat jurídica als operadors, garanteixi la presa de decisions en proximitat, amb la participació de tots els agents de la comunitat educativa representats en els Consell Escolar de cada centre i contempli com a opció explícita la gestió per part de les AFAs.

 14 

Promoció de l’alimentació ecològica i amb productes de proximitat garantint que la contractació de serveis que superin els mínims establerts normativament tindran reflex en increments proporcionals del preu del servei.

 15 

Garantia de finançament públic de beques de menjadors i de monitors per a alumnes amb necessitats educatives especials per a tots els centres i famílies que ho necessitin, amb un sistema de gestió unificat per a tot el territori i administracions implicades, amb garantia de pagament mensual puntual dels serveis.

 16 

Regulació dels horaris escolars a partir de criteris saludables, que prioritzin per damunt de qualsevol altra consideració el benestar d’infants i joves, amb adequació al model de reforma horària, jornada partida i incorporació estructural de serveis educatius de tarda fora d’horari docent.

 

Colònies i Educació

 17 

Mesura de govern per incentivar i garantir la realització, amb una freqüència estable, de colònies escolars en els diferents nivells educatius, amb suports específics per als centres i els equips docents.

 18 

Desplegament del projecte Colònies i Educació, en concertació entre el sector i el Govern, per a elaborar un Llibre Blanc de les Colònies Escolars, que diagnostiqui la salut del sistema, en detecti les febleses i potencialitats i proposi mesures de futur per garantir-ne la pervivència i la millora continuada.

 19 

Desplegament de mesures per integrar les estades en colònies com a mètode i recurs pedagògic en els ensenyaments universitaris relacionats amb l’educació i la cultura, recuperant i potenciant el Premi Interuniversitari Colònies i Educació.

 20 

Mesura concertada entre el sector i les àrees de Govern de Joventut i Turisme per incorporar la xarxa d’instal·lacions juvenils, les empreses i els serveis vinculats a les estades en colònies en programes de promoció internacional, sota el paraigües d’una marca que les vinculi al turisme de qualitat, juvenil, cultural i educatiu.

 21 

Pla interanual amb finançament públic i accés a fons europeus per dotar la xarxa d’instal·lacions juvenils, amb prioritat per a les cases de colònies, de connectivitat de xarxa, dotacions tecnològiques, i adaptació energètica a sistemes ecològics i sostenibles.

 22 

Creació d’un sistema de suports i beques unificat per a tot el país per garantir l’accés de les famílies vulnerables a les estades en colònies escolars i de vacances al conjunt de la xarxa d’instal·lacions, amb criteris i estàndards mínims de qualitat, sense distinció per la forma jurídica dels seus gestors.

 23 

Creació d’un consell consultiu de la Xarxa d’Instal·lacions Juvenils de Catalunya amb participació de tots els agents que gestionen equipaments, serveis i programes vinculats, per avaluar-ne el funcionament i elaborar propostes conjuntes de promoció, difusió, serveis i accessibilitat a la ciutadania.

 

Cultura de Proximitat

 24 

Creació d’un servei o àrea tècnica de treball dedicat a la cultura de proximitat dintre del Departament de Cultura, per garantir un espai d’interlocució amb les organitzacions que no treballen en cap dels sectors clàssics de la cultura sinó en l’àmbit de la mediació, la sociocultura i els serveis de proximitat i educatius en equipaments cívics, patrimonials, de creació o comunitaris.

 25 

Mesura de govern per generar instruccions als òrgans de contractació pública per tal que es regularitzin i contemplin en les licitacions les categories professionals previstes en el conveni del lleure educatiu i sociocultural referides a la cultura.

 26 

Creació d’un espai tècnic de coordinació que reuneixi de manera periòdica agents (administracions, professionals, equipaments públics i privats i empreses) vinculats a la prestació de serveis de proximitat i pedagògics en institucions, centres de patrimoni, àrees turístiques i entorns urbans i rurals per reconèixer i impulsar l’educació i la mediació cultural com a àmbit professional i empresarial de referència.

 27 

Mesura de Govern per promoure espais transversals de treball que conjuguin cultura i educació en les administracions locals.

 28 

Incorporació de l’Acellec en els espais de debat, participació o interlocució propis de la cultura en organismes com l’ICEC o el CoNCA.

 29 

Promoure la creació de models de contractació pública que unifiquin o coordinin criteris per a la gestió d’equipaments cívics i culturals depenents d’administracions locals per donar un marc de reconeixement al sector i establir barems de qualitat i de seguiment de l’execució que reconeguin l’especialització del sector.

 30 

Incorporació de l’Acellec en els espais de participació i interlocució relatius a les polítiques de joventut i, en concret, en el procés de cocreació i seguiment del Pla Nacional de Joventut de Catalunya.

 

Aquest document ha estat enviat a tots els partits polítics que tenen representació parlamentària en l'actualitat, 
 i que presenten candidatura a les eleccions al Parlament de Catalunya del 14 de febrer de 2021.