La ponència de l'Acellec va defensar que no hi ha proporció entre l'actual volum del lleure educatiu com a sector econòmic i la seva presència en l'agenda política, social, cultural i econòmica del país, clarament insuficient. Es va insistir, justament per aquesta raó, en la necessitat de prendre consciència com a sector econòmic i de generar instruments de coneixement estable de la seva activitat. Montes va explicar que el progrés econòmic del sector no és incompatible amb la defensa i impuls dels valors tradicionalment associats al lleure educatiu i que, fins i tot, l'existència d'un pol empresarial es converteix en una garantia del seu futur i del seu desenvolupament. 

Es va reivindicar també la necessitat de transparència en la gestió econòmica, en l'atorgament d'ajuts i la seva distribució en el sector associatiu i la necessària cooperació entre les organitzacions sense ànim de lucre i les empreses, en termes de complementarietat i, fins i tot, de suport mutu. L'Acellec va insistir, d'altra banda, en la conveniència d'igualar la regulació del sector i de garantir unes mateixes normes i obligacions tributàries per a totes les organitzacions que intervenen efectivament en el mercat econòmic del lleure educatiu, amb independència de la seva forma jurídica.

En el rerefons del debat, hi havia de forma permanent la consciència que el lleure educatiu ha estat ja assumit com un element insubstituible de l'actual sistema educatiu, i que la seva presència en els espais no formals de lleure d'infants i joves ha contribuit a eixamplar l'abast de les polítiques socials i culturals. L'Acellec va defensar també la necessitat de millorar els espais formatius dels professionals del sector i d'eixamplar la professionalització i especialització dels perfils que treballen habitualment en el sector.

Podeu accedir a la ponència completa que va presentar l'Acellec a través d'aquest enllaç.