La vostra associació té una àmplia experiència en l’àmbit del lleure educatiu. Quan va nàixer la necessitat de constituir-vos com associació?

L’associació va néixer el 2001 i va sorgir de la necessitat de visibilitzar i endreçar un sector emergent, però en aquell moment molt poc regulat. Els emprenedors que es van llançar a l’aventura de crear empreses prestaven uns serveis sense antecedents previs, i es pot dir que són ells els que van construir el sector a partir de necessitats socials lligades a l’educació, la conciliació i la difusió de la cultura. Però justament perquè eren nous no hi havia barems, ni pautes ni normes bàsiques, de manera que cadascú feia una mica la guerra pel seu compte. El primer objectiu de l’ACELLEC va ser promoure un conveni col·lectiu per dignificar salaris i drets laborals i establir unes pautes mínimes de qualitat.

Com ha evolucionat el lleure en els últims anys?

S’ha professionalitzat i ha anat generant criteris de qualitat basats en l’experiència pràctica i la satisfacció dels usuaris. Es pot dir que preservem els valors tradicionals del lleure educatiu, que té l’origen en l’actuació associativa, i hi hem afegit la professionalitat i el rigor imprescindibles per atendre unes necessitats socials que cada cop seran més evidents. A més, el sector ha ampliat el seu radi d’actuació incorporant les seves qualitats a nous entorns, com és el de la mediació cultural, la proximitat en serveis museístics, les polítiques de joventut o els programes interculturals i de defensa de drets civils, com la igualtat de gènere i la lluita contra la discriminació per raó d’origen, cultura o nivell socioeconòmic. A tot això es dediquen les nostres empreses associades.

Quins serveis oferiu als professionals del lleure?

Tot i que som essencialment una associació patronal, la nostra voluntat és actuar com a marc de referència per al sector, per tant quan sona el nostre telèfon és per atendre tant a empreses, com a treballadors, entitats, escoles, ajuntaments o qualsevol organització que tingui dubtes o consultes a fer al voltant del lleure educatiu i la cultura de proximitat. Tenim una àmplia oferta formativa per a professionals a partir de l’Escola Efa, disposem d’una borsa de treball que ja és referència obligada per al sector i oferim un ampli ventall de serveis a les empreses associades per trobar subministradors a preus competitius i amb garantires de qualitat i rigor. A més, durant 2018 desenvoluparem una programa de suport a l’emprenedoria, que anomenarem ACELLEC Impulsa, que donarà suport i ajut a tots aquells professionals que vulguin iniciar la seva activitat econòmica en el sector, ja sigui com a autònom o constituint una nova empresa.

De cara als futurs professionals que es volen dedicar al mon del lleure, quins consells podríeu donar-los alhora de presentar-se a les ofertes de feina del sector? Quines habilitats o competències ha de tenir una persona per treballar en aquest sector?

Les dues figures professionals de referència són els monitors/directors de lleure i els animadors socioculturals. Malgrat això, hem arribat a identificar fins a una trentena de perfils professionals que intervenen en un o altre àmbit del nostre sector. Això vol dir que, a partir d’uns coneixements bàsics, hi ha un ventall molt extens de possibilitats d’especialització. Per tant, els qui volen treballar en el sector, un cop han garantit que tenen els coneixements bàsics d’aquestes dues figures professionals, poden aportar valor afegit amb especialitzacions en el camp de les humanitats i les ciències socials, amb una especial atenció pels aspectes educatius. Un/a especialista en pedagogia, educació social o en historia , per posar tres exemples ben diversos, pot trobar oportunitats de treball. Però no s’ha d’oblidar que la nostra funció fonamental és treballar en relació directa amb les persones, de manera que tota aquella experiència vinculada a l’associacionisme, el voluntariat o la cultura és molt valuosa. Les persones responsables de recursos humans en les empreses valoren la capacitat de relació personal, l’empatia, l’orientació a l’usuari/a i l’autonomia a l’hora de prendre decisions raonades quan es treballa directament amb persones, ja siguin amb els infants d’un menjador escolar, amb el grup que visita un museu, amb els membres d’una entitat que van de colònies o amb la gent que assisteix a un centre cívic.

Creieu que els currículums que es presentin en aquest sector tindrien que tenir alguna particularitat? Què caldria destacar?

La formació necessària per treballar en el nostre àmbit és normativament poc explícita. Més enllà dels monitors i dels animadors socioculturals, hi ha poques obligatorietats. Per això, és molt important explicar be l’experiència personal, els interessos educatius i culturals, la participació en organitzacions associatives i els coneixements especialitzats que aporten valor afegit (idiomes, gestió cultural, temes ambientals, esports, humanitats, etc.). A més, tot allò que té a veure amb la relació personal i la capacitat de conduir grups i realitzar dinàmiques participades és ben valorat. Dit això, no s’ha d’oblidar que, a banda dels perfils bàsics, el sector necessita cuiners/eres, conductors/res, responsables de manteniment, vetlladors/res per a necessitats educatives especials, ambientòlegs, monitors/es esportius, historiadors/es de l’art, gestors/es culturals, programadors/es, etc. Una visita a la nostra borsa de treball (www.acellec.cat/form_borsa.php ) és molt aclaridora sobre l’ampli ventall de possibilitats.

Potser una de les suposicions més extenses que fan referència a aquesta ocupació és que, en general, son feines temporals. En podríeu donar una altra visió?

Una bona part dels serveis que presten les empreses del sector depenen de serveis públics que l’administració treu a concurs. Això vol dir que les condicions de contractació depenen de la forma i les condicions que estableixen les administracions. Però justament la consolidació del sector fa que la majoria de les nostres empreses associades tinguin ja un recorregut llarg, de molts anys. Això vol dir que la necessitat d’un gruix remarcable de professionals és permanent. Si hi ha una vocació clara de dedicar-se al món del lleure i la cultura de proximitat, és possible tenir una trajectòria llarga i continuada. Cal pensar que les empreses que volen garantir qualitat estan interessades a consolidar equips, perquè això aporta coneixement i criteri. Per tant, si be és cert que la primera entrada al sector és habitualment a través de contractacions curtes (temporada o curs escolar), quan la relació laboral és percebuda com a positiva per empresa i treballador, hi ha grans possibilitats de mantenir-se de forma estable en el sector. D’altra banda, el dret a subrogació, garantit pel conveni col·lectiu, assegura que un canvi d’empresa en la prestació d’un servei (un menjador escolar, un centre cívic, o un museu, per exemple) no implica l’acomiadament dels treballadors sinó que garanteix la continuïtat del lloc de treball. En la mesura que el sector es consolida milloren les possibilitats de fer trajectòries llargues i en progrés qualitatiu a les empreses. El proppassat 15 de novembre de 2017, 11 empreses van participar en el Networking del Sector del Lleure que es va dur a terme a La Fassina, creant un espai de relació entre empreses i professionals, on es va desenvolupar la resolució d’un cas per part dels candidats participants. L'objectiu de la jornada fou donar a conèixer les empreses de lleure que actuen a la zona de l’Alt Penedès, així com també la patronal del sector, ACELLEC i sobretot, fomentar la contractació dels participants del curs de dinamització d’activitats de lleure.

Creieu que els networkings son una bona fórmula per donar l’oportunitat de contactar empreses del sector i candidats que estan buscant feina?

I tant. Hi ha estereotips que fan mal a l’hora de buscar feina. Sembla que el/la responsable de recursos humans d’una empresa hagi de ser forçosament una persona insensible, aspra i poc empàtica. Hi ha de tot, com a tot arreu, però la norma, i especialment en el nostre sector, no és aquesta. Si busquem persones que tinguin habilitats comunicatives amb els usuaris, que empatitzin amb infants, que prestin servei a la ciutadania i que tinguin capacitat de resoldre dificultats que es presenten puntualment, no podem pas oferir una imatge contrària a aquesta idea. Així, quan facilitem espais de trobada entre aquests responsables i les persones que busquen feina al sector, es pot comprovar ràpidament i per la via pràctica que la relació és tranquil·la, amable i d’un gran respecte per a les persones que busquen feina. Tot és més fàcil i amable del que pugui semblar a primera vista. A més, cal tenir en compte que trobar perfils adequats en serveis d’atenció a les persones és difícil perquè s’han de valorar aspectes subjectius, i la trobada en un entorn amable i distès facilita molt la feina. Aquest tipus d’iniciatives, per tant, són bones per als que busquen feina i per als professionals que han de seleccionar nous treballadors.

Com a associació i de cara al professional del lleure, podríeu donar-li alguna altre recomanació?

Ens agrada molt insistir en la idea de la consciència professional. Un monitor no és un vigilant, sinó un educador. Un dinamitzador no és un simple programador de cursets sinó un professional de la cultura. No s’ha de banalitzar la nostra feina i se li ha de donar la importància que mereix en el nostre entorn social. No podem viure sense educació i cultura. Prestem serveis que no haurien de ser opcionals, sinó obligatoris. Per tant, els professionals del sector han de tenir orgull i consciència professional forta. Les empreses del nostre sector viuen la seva activitat amb passió, i necessiten treballadors que compateixin aquesta idea. No parlem de serveis opcionals sinó de drets socials que cal atendre. D’acord que cal lluitar perquè l’administració reconeixi el valor de la nostra feina i serveis, però aquest reconeixement ha de començar per l’actitud dels propis professionals. Una de les nostres funcions és que les empreses acompanyin i impulsin aquestes actituds qualitatives, i sempre animem els futurs treballadors del sector a expressar de forma clara aquesta consciència professional i a posar en valor la seva aportació a la societat.

Podeu consultar el butlletí complet del Servei d'Ocupació i Formació de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès en aquest enllaç.