L'Acellec i l’escola Efa col·laboren en la pel·lícula Sense sostre que s’ha començat a rodar finalment aquest mes de març a Barcelona. El llargmetratge vol explicar la realitat del col·lectiu de persones que malauradament dorm al carrer cada nit i que continua essent invisible per a la major part de la ciutadania. Des de l’Acellec i l’escola Efa s’ha col·laborat en el finançament del projecte i també es contribuirà a la difusió de la pel·lícula a través de múltiples projeccions, un cop estrenada. Aquesta setmana membres de l’escola Efa han participat com a extres en les sessions del rodatge a la capital catalana. A més, aquest dilluns des de l’Acellec vam presenciar el rodatge de les escenes filmades a la seu de la Fundació Arrels.

Protagonitzada per Enric Molina

La pel·lícula, que es mou entre el documental i la ficció, està protagonitzada per l’actor Enric Molina i és una producció d’Atiende Films i Alhena Production amb el suport d’Arrels Fundació.

Ajudar a trencar tòpics

Tots els sense sostre comencen el seu relat de la mateixa manera: som invisibles. Justament per això, Sense Sostre vol ser sobretot un gest. La voluntat de posar la mirada en allò que preferim no veure: el gest de fer visible l'invisible. Un gest que el cinema pot fer millor que qualsevol altra forma d'expressió. La pel·lícula intentarà trencar amb els estereotips sobre els sense sostre. Ens diuen que tots son alcohòlics i que tot s'ho gastaran en beguda. Però sabem que l'alcohol no és una opció personal, sinó una malaltia. L'alcoholisme i les addiccions s'han d'afrontar com a tals, sense fer-ne valoracions morals ni treure'n conclusions culpabilitzadores. Ens diuen també que són al carrer perquè volen.  Però sabem que ningú és al carrer perquè vol, sinó per ha estat expulsat de la societat. La solució al sensellarimse és l'accés a la vivenda assequible, disposar de suficients ingressos i d'acompanyament social. I ens volen fer creure que la seva família hi ha trencat. En canvi, la realitat és que són els sense sostre els que sovint tallen amb la família, per vergonya o per no fer-los patir.