notícies

El valor social de la petita i mitjana empresa al sector del lleure i la cultura

01/10/2018

Pere Mulero, president de l'Acellec, defensa en aquest article el valor i l'aportació social i econòmica de la petita i mitjana empresa en l'àmbit del lleure educatiu i la cultura de proximitat, en reivindica el seu paper fundacional del sector i denuncia l'intent d'excloure-la i marginar-la per part d'altres models organitzatius.

La raó de ser de l’Associació Catalana d’Empreses del Lleure, l’Educació i la Cultura (Acellec) i l’objectiu que articula les nostres accions és la defensa enèrgica  d’un model de lleure inequívocament educatiu, de  qualitat i sostenible, en tota l’extensió d’aquests termes.

Estem sempre alineats al costat de la micro, petita i mitjana empresa (PIME) i ens mantenim vigilants per alliberar el nostre sector de qualsevol discriminació efectiva entre un o altre projecte, no ja per la seva qualitat, sinó per la forma jurídica de l’organització que el proposa.

Estem convençuts que les empreses  micro, petites i mitjanes som el veritable motor econòmic i social de Catalunya. La nostra vàlua es demostra en la capacitat de generar riquesa, ocupació de proximitat i cohesió social. Contribuïm, en definitiva,  a mantenir i desenvolupar la societat del benestar, tant en els anys d’abundància com, molt especialment, en èpoques de crisi.

El nostre mètode és ben senzill. Generem i acumulem coneixement a través del nostre treball quotidià, ajudem la professionalització i evolució  del lleure educatiu i la cultura de proximitat, i dialoguem amb el nostre entorn a través de la lliure competència. No comptem amb ajudes públiques, treballem amb recursos humans i materials ajustats, promovem la gestió professional i eficient dels empresaris i empresàries que lideren un gran nombre d’iniciatives privades amb voluntat de servei públic, i ho fem al costat dels treballadors i treballadores, que són l’ànima dels projectes de lleure educatiu i cultural. La clau del nostre èxit és l’equilibri entre la contribució de cadascun d’aquests elements, que cada dia s’hi impliquen, aportant el millor de cadascun d’ells.

La nostra contribució social, continuada i necessària, s’articula a través de la fiscalitat vigent, imprescindible per  mantenir serveis públics bàsics com ara la sanitat, l’educació, la justícia, i les infraestructures,  fent de Catalunya un país més just, més avançat, més pròsper i lliure.

Gràcies a la nostra presència arreu del país,  també en els  entorns més rurals i allunyats de les dinàmiques de centralitat urbana, enriquim el territori i afavorim la col·laboració, el guany mutu i el desenvolupament sostenible.

Però ara ens veiem obligats a trencar la nostra habitual i tradicional discreció per combatre el discurs agressiu d’altres models organitzatius que critiquen i desprestigien la micro, petita i mitjana empresa d’iniciativa privada per assenyalar-nos com un agent no legítim per a la prestació d’uns serveis públics que nosaltres, justament, vam contribuir de manera decisiva a aixecar. I diem prou. L’Acellec fa una passa endavant i ens comprometem en la defensa del llegat i la contribució de les micro, petites i mitjanes empreses al sector del lleure educatiu i cultural.   

Ho farem explicant que el nostre model sí que és autosostenible, viable, autogestionat i social, que genera riquesa a tots els nivells i que, a diferència del que ocorre en moltes de les organitzacions des de les quals se’ns senyala, no treballem amb estructures sobredimensionades i no aconseguim la nostra viabilitat mitjançant injeccions de diner públic.

Ens agradaria fer entendre que una societat majoritàriament composada per models mantinguts a través del diner públic és, no només insostenible,  sinó perversa. La viabilitat de la societat del benestar només serà possible si es posa en valor les organitzacions privades que tenen voluntat de servei públic i que fan una aportació neta, de manera transparent, a través de la fiscalitat. No volem ser exclosos, menyspreats ni estigmatitzats.

L’Acellec aposta per la convivència i la col·laboració entre els diferents models de gestió de les organitzacions, començant per reconèixer la vàlua de totes i cadascuna d’elles en la seva diversitat. Això implica posar en valor, també en el nostre sector, la nostra aportació social, i rebutjar l’atac frontal al model d’iniciativa privada. La col·laboració público/privada és plena d’exemples d’èxit que reposen en la gestió de l’excel·lència per ambdues parts. Estem convençuts que aquest és un bon mecanisme per assegurar la qualitat i viabilitat de bona part dels serveis públics del nostre sector.

Estarem, per tant, alerta. Rebutgem un sistema hiperintervingut des de l’administració, rígid, i sense cabuda per a la lliure competència entre les propostes i serveis de les diferents organitzacions. Amb la competència aflora l’esforç, l’esperit de superació i la excel·lència, sense la qual estem abocats al conformisme, a la dependència econòmica i la inviabilitat.

En aquests moments complexes a nivell econòmic, social i polític, posant per davant de tot la nostra responsabilitat social en relació als projectes i serveis que gestionem, hem de fer pedagogia activa per explicar i insistir en el valor de les PIMEs en el sector del lleure educatiu i cultural, sense complexos i conscients del nostre pes i importància reals. Des de l'Acellec ho farem: amb serenor però amb insistència, i amb la plena convicció dels qui saben que la raó els acompanya.