El tribunal dona la raó, d’aquesta manera, a l’Acellec, i es constaten les greus deficiències que presenten una bona part de les licitacions públiques per a la gestió del temps de migdia a les escoles, que afecten tant a qüestions de forma, com a la descripció dels serveis, la valoració i puntuació dels projectes presentats, la memòria econòmica i al càlcul dels costos dels serveis.

En el cas de Vilobí d’Onyar, la resolució del tribunal estableix que hi ha un error aritmètic a l’hora de calcular el pressupost bàsic de licitació, que no s’ha desglossat els costos, que no s’hi especifica l’IVA, que no hi consta la preceptiva memòria econòmica i que, en conseqüència, no s’ha justificat degudament la viabilitat dels costos previstos, amb especial incidència en la ràtio d’infants per educador.

En el cas de les tres escoles de Barcelona, el tribunal estima d’ofici que els concursos són nuls perquè no es van publicar a la plataforma pública de contractació, qüestió elemental i preceptiva. És significatiu, però, que malgrat aquesta nul·litat d’origen, que invalida la resta del concurs, el tribunal entra a valorar els fons dels arguments presentats per l’Acellec en el seu recurs.

En aquest sentit, el tribunal evidencia que els concursos no desglossen els costos del preu de licitació i que, en conseqüència, no especifiquen a quina part del preu s’ha aplicar l’IVA (la part educativa és exempta, però a la part alimentària s’hi ha d’aplicar el 10%). Això fa impossible, lògicament, calcular correctament les propostes econòmiques.

La resolució troba a faltar, també, la memòria econòmica, de manera que no hi ha desglós ni justificació dels costos directes, indirectes, d’estructura, etc. Pel que fa a la inviabilitat econòmica, defensada per l’Acellec, el tribunal considera que no pot entrar a valorar la idoneïtat del preu màxim de menjador escolar, i que això només es pot fer per via contenciosa, fent recurs a les resolucions anuals de preu màxim.

Cal recordar que l’Acellec va guanyar un recurs contenciós contra el Departament d'Educació sobre la resolució de preu màxim de menjador escolar del curs 2013-2014, la sentència del qual va determinar que el preu de 6,20 euros per dia i nen era econòmicament inviable. A més, tenint en compte que aquest preu no ha variat des de fa tretze anys, l’Acellec ha fet recursos també per a les resolucions de preu màxim dels cursos 2016-2017, 2017-2018 i 2018-2019. Els tres recursos es troben en procés, actualment.

L’Acellec mostra la seva satisfacció pel fet que el Tribunal Català de Contractes del Sector Públic constati amb claredat que hi ha defectes de forma i de contingut en les licitacions recorregudes i que, a la pràctica, li doni la raó quan l’associació patronal denuncia que les condicions tècniques amb què surten a concurs nombrosos serveis de temps de migdia són incorrectes i fan inviable la prestació del servei amb els nivells de qualitat exigibles.