El reial decret llei 8/220 aprovat pel govern de l’Estat espanyol és molt clar sobre la obligació de totes les administracions, inclosa la local, d’indemnitzar els contractistes que hagin vist suspesos el seus contractes per mesures dictades per l’administració.

Per donar-hi resposta, el Govern de la Generalitat va aprovar el decret 7/2020, en el qual es precisen alguns aspectes referits al sector del lleure educatiu, i molt especialment els serveis de menjador escolar.

Però subsisteixen moltes incògnites, originades per possibles contradiccions entres les diferents normes i per les actuacions puntuals de moltes administracions, particularment consells comarcals i ajuntaments, que les interpreten de manera molt diferent.

En qualsevol cas, la suspensió dels contractes aboca les empreses a deixar de rebre ingressos de manera immediata si no hi ha un protocol d’actuació clar i precís sobre la manera com han d’actuar les administracions.

L’Acellec reclama de manera urgent les següents mesures:

• Que la indemnització referida als salaris dels treballadors inclogui tots els costos laborals associats a la nòmina, inclosa la quota patronal a la seguretat social

• Que els òrgans de contractació assumeixin les indemnitzacions que es determinen a l’article 34 del Reial Decret Llei 8/2020 i que responguin les sol·licituds de les empreses que ho reclamen dintre del termini especificat

• Que s’estableixi un sistema de pagament mensual de les indemnitzacions, en forma de bestreta, que permeti a les empreses fer front a les necessitats de tresoreria per pagar les nòmines.

D’altra banda, les disposicions del Govern català en relació amb els contractes públics de serveis associats al sistema educatiu genera una greu diferenciació entre els treballadors del sector. Aquells que treballen el marc de contractes públics podran percebre el 100% del seu salari, però els que ho fan en virtut de contractes amb les AMPA o escoles concertades només es podrien acollir a les regulacions temporals d’ocupació, amb les percepcions pròpies de l’atur, que no van més enllà del 70% del seu salari habitual. L’Acellec reclama que els ajuts siguin del 100% per a tots els treballadors, amb independència de la tipologia de centre o contractació en què es trobin.

D’altra banda, un dels sectors més desprotegits és el de les colònies. Totes les reserves han caigut amb el tancament de les escoles i la prohibició de fer activitats de lleure. A més, no hi ha previsió de reinici de l’activitat, atesa la incertesa de la crisi sanitària que vivim. A banda de la pèrdua evident d’ingressos, les empreses es veuen obligades a retornar una part substancial de les bestretes abonades pels clients en les reserves. Aquestes bestretes s’usen habitualment per a la compra avançada de materials i inversions necessàries per a les activitats. El retorn generalitzat suposa un gravíssim perjudici per a l’equilibri econòmic del sector, que pot derivar en la seva inviabilitat. És per això que l’Acellec reclama que l’administració es pugui fer càrrec de les bestretes que s’hagin de retornar.

En qualsevol cas, les mesures s’han de prendre amb celeritat per no agreujar la situació, ja prou complexa, del sector del lleure educatiu i sociocultural. I cal, a més, que siguin clares, precises i que no donin lloc a ambigüitats ni a diversitat d’interpretacions.