Bona part dels consells comarcals tenen cedida la competència de gestió dels menjadors escolars a través d'un acord amb el Departament d'Educació. En molts casos, a petició de les AMPA, els consells comarcals firmen un acord amb les entitats que representen les famílies per tal que siguin elles les que tinguin el control i la capacitat de triar el model de servei que volen desenvolupar a les seves escoles. Les AMPA que tenen una major capacitat organitzativa gestionen directament el servei, assumint la contractació del personal de cuina i educatiu, però la major part d'elles opten per contractar empreses o entitats especialitzades. D'aquesta manera, tenen la capacitat de triar el model de servei que consideren més adequat, negocien amb els prestadors dels serveis les condicions concretes amb què s'ha de desenvolupar i poden incidir amb autonomia en la qualitat dels menjadors, establint els requisits i condicions que consideren més oportuns. 

Aquest model es va veure alterat per la Llei de Contractes Públics de l'Estat, que des de 2018 qüestiona la possibilitat que es pugui delegar en aquests termes la gestió d'un servei públic. Però al voltant del 45 per cent dels menjadors escolars de la xarxa de centres públics de Catalunya els gestionen les AMPA, i en el 85 per cent dels casos ho fan a través de la contractació d'una empresa. Hi ha consens general en el fet que la gestió del servei per part de les AMPA és una garantia de qualitat, afavoreix la proximitat i adequació del servei a les signularitats de cada centre i facilita la coordinació amb el projecte educatiu de les escoles. Per aquesta raó, el Govern va incloure en la Llei d'Acompanyament dels Pressupostos de 2020 una disposició addicional per garantir que es podria mantenir el sistema de la mateixa manera que s'ha vingut gestionant fins al moment.

Però els consells comarcals de La Selva i de l'Alt Empordà, entre d'altres, fan una interpretació molt restrictiva d'aquesta disposició i només l'accepten en el cas que les AMPA gestionin directament, pels seus mitjans, els serveis de menjador escolar. Per aquesta raó, han fet arribar comunicacions a les AMPA amb les quals fins ara tenien convenis de delegació de la gestió del menjador en les quals els donen un termini de temps màxim per optar entre la gestió directa del servei o la renuncia a tenir-ne el control. En aquest segon cas, la contractació quedaria en mans del consell comarcal, que habitualment contracta a través de paquets de gestió que surten a licitació pública i que inclouen sempre diversos centres, de manera unificada. Aquest és el sistema que, justament, volen evitar les AMPA que fins ara s'han ocupat de la gestió del servei.

La complexitat de gestió d'un menjador escolar és molt elevada, tant per raons laborals, logístiques, sanitàries com educatives, i són poques les entitats de mares i pares que tenen capacitat organitzativa per assumir-ho. De fet, són només al voltant del 15 per cent les que ho fan a Catalunya, i la majoria prefereixen contractar empreses del sector. Si l'única opció que tenen les AMPA és la tria entre la gestió directa i la renuncia a intervenir en el servei, és limita de facte la capacitat de les families de participar en el projecte de migdia de les escoles.

La gestió dels menjadors escolars a traves dels paquets que liciten els consells comarcals, d'altra banda, afavoreix la contractació d'empreses de major dimensió i resta oportunitats a les empreses més petites, vinculades al territori i amb una elevada capacitat de singularitzar els serveis. L'Acellec, que agrupa i representa micro, petites i mitjanes empreses, considera que la proximitat en la gestió dels serveis adreçats a les persones, i molt especialment als infants i joves, és un valor essencial, i en el cas dels menjadors escolars és difícil trobar un model que afavoreixi més aquesta idea que el de la gestió per part de les AMPA. Posar obstacles a aquest model, per tant, limita el dret de les famílies a participar en la tria i construcció del projecte educatiu i de servei als infants.