Sens dubte vivim una nova normalitat. Vivim en un context, en un moment en el què hem vist com s’aturava, sense remei,  la nostra vida per tornar a engegar-se (si és que ho ha fet) en una pantalla diferent. El decorat i els actors som els mateixos, però l’escena ha canviat. Com hi ha món que ho ha fet!

Una mica d’història....

La setmana del 9 de març ja va començar amb canvis, per precaució i sense indicacions massa clares, d’alguns aspectes de les nostres activitats. Quines activitats? Les activitats de lleure educatiu i, en concret, a Eix Estels, les colònies i sortides d’un dia escolar.

El ritme durant la setmana va ser frenètic, tant a la part estratègica com a la part operativa, a les 8 cases de colònies que tenim repartides arreu de Catalunya, i que aquells dies eren ben plenes de grups escolars, de menuts i adolescents gaudint d’experiències educatives al costat dels seus companys de classe i mestres.

Vist amb perspectiva, aquells dies ja vàrem donar un exemple de la nostra capacitat de reacció i adaptació. Una capacitat immediata, professional, rigorosa, coherent...

Amb poca informació i sense unes directrius clares fins el dijous al migdia (quan la bomba no s’apropa sinó que esclata) vàrem reorganitzar ocupacions i activitats, de manera ràpida, coordinant mestres, famílies, monitors i cases de colònies. Aplicant noves mesures de contingència que, n’estic segur, van fer que les activitats de les que milers de nois/es encara van poder gaudir aquelles darreres hores, fossin segures i aptes per un escenari sobre el que encara no hi havia cap focus que hi donés llum.

I va arribar el dijous. El dijous 12 de març. I va esclatar la bomba. I van tancar les escoles, i després va tancar el país sencer.

Però ara hem tornat a obrir. Fa dies que tornem a estar en marxa. Les escoles ja son plenes de mestres, els mestres ja esperen, amb prudència, amb por, amb dubtes, però... per fi, ja esperen l’arribada dels alumnes. I amb aquesta arribada li posem una mica més de normalitat a aquesta nova normalitat.

Però per arribar fins aquí, el lleure, -sí, el lleure educatiu altre cop-, ha estat clau. De debò, no us penseu que ho dic perquè en formi part i estigui fent un flagrant exercici de mirada al mèlic, no! Ho dic perquè és cert i és importat dir-ho, deixar-ne constància i reivindicar-ho.

Tornem a la història, història viva, calenta, acabada de fer i de viure.

Érem a finals d’abril. Comencem a prendre consciència de l’impacte en els nois/es del seu tancament forçat; afloren els primers símptomes.

Amb la publicació de la “desescalada” es fa palès, per una banda, que encara va per llarg i, per una altra, que, si el calendari i els comptes no ens enganyen,  l’estiu serà la seva oportunitat per recuperar els dies perduts, les experiències mancades, les rialles callades.

I comença el soroll dels tambors: cal preparar-nos, no podem fallar als milers de nois/es que esperaran d’aquest estiu encara molt més que qualsevol altre estiu. Cal que les colònies i els casals d’estiu siguin el punt de retorn per tots ells.

No ha estat fàcil preparar-nos.

I ara, quan tot just acaben els darrers torns, hem de reconèixer que ha estat un repte en majúscules afrontar l’arribada de centenars de nens/es cada setmana fins a completar els 10 torns consecutius de colònies que hem realitzat al llarg dels mesos de juliol i agost.

Preparar-nos no ha estat fàcil. Però hi havia voluntat i empenta. L’administració ho tenia clar: calia fer colònies i casals, calia que els nens recuperessin certa normalitat i calia fer-ho amb seguretat i seny, és clar. Nosaltres també.

Gairebé un mes de converses intenses, taules de treball, reunions virtuals amb Joventut, Interior, Sanitat,... des de finals d’abril fins a finals de maig, van donar pas a un protocol. A la primera guia d’actuació per activitats amb nens/es.

La guia que va néixer amb dubtes i, per que no dir-ho ara, amb detractors que, en aquell moment, no eren capaços d’entendre que es tracta d’adaptar-se o morir, i que el dret dels nois/es a gaudir de la màxima normalitat i el nostre deure d’oferir-los-la està per sobre de tot. Menys de la seva pròpia seguretat, és clar.

Teníem l’embrió de totes les futures guies i protocols per a escenaris similars, com el de la tornada a l’escola.

I ara calia dur-la a la pràctica. I sí, calia que anés bé. Ara ho sabem, ha anat bé, molt bé! Un èxit incontestable. Però des de finals de maig fins a finals de juny, temps d’adaptació als protocols, fins l’arribada del primer grup potser no estava tan clar. O si?

El cas es que el sector del lleure educatiu, i Eix Estels con un dels molts actors que en formem part, ha demostrat una maduresa, responsabilitat, autoexigència, adaptabilitat i capacitat de transformació dignes d’elogi.

S’han seguit els protocols i s’han adaptat les activitats, i això no només ens ha permès continuar existint i no perdre un dels actius socials més importants del país, que continua en perill i que no cal oblidar, sinó que ha fet que avui arribin a les portes de l’inici del curs centenars de milers de nois/es més ben preparats, més ben adaptats, més equilibrats i conscients d’aquesta nova normalitat que vivim.

I ara, que les escoles comencen, que els mestres pateixen -sí, dic que pateixen perquè és un patiment real per responsabilitat- el mateix procés de preparació per al reinici de la seva activitat, nosaltres només els diem que......

Estem al vostre costat!  

Volem estar al vostre costat des del lleure educatiu com  ho hem estat fins ara, oferint-vos les nostres colònies i sortides d’un dia, oferint-vos tota la nostra experiència avançada en el context sanitari actual i totes les garanties avalades per la trajectòria d’un viatge ja fet i conclòs amb èxit.

Aquí estarem, en aquesta nova realitat i en totes les noves realitats que vinguin.

Jaume Ramos
Membre del Comitè Estratègic d'Eix Estels