Cultura de proximitat, quina expressió més elegant i propera, conté escalf i empatia. Ser de proximitat està de moda, és cool. Tot és de proximitat: Comerç de proximitat, menjar de proximitat, cultura de proximitat, productes de proximitat, gastronomia, equipaments... Afegeixes “de proximitat” i ja està, estàs conscienciat i vinculat amb un munt de sensibilitats i moviments. Màgia, la màgia de la  proximitat, és clar.

Bé, deixeu-me dir que aquest no és un article en contra de “la proximitat de la cultura” sinó, més aviat, un article revelador de l'autèntica cultura de proximitat, que tot sovint, de  pròxim, en té poc o res. Una cosa és cultura, i una altra molt diferent la cultura de proximitat.  Fa  més de vint anys que treballo, entre unes coses i unes altres, a la Trinitat Vella, un barri de Barcelona on la cultura, o és de proximitat, o no és. Us ho aclareixo amb un exemple.

Una conferència sobre les motivacions d’un cantautor de primer ordre mundial com en Neil Young és cultura; però, és de proximitat?  És pròxima a les realitats d’aquest barri? A qui ha de ser pròxima? No val fer-ho a la vora de casa i prou. Proximitat, en termes culturals, és molt més: d'alguna manera, és una seducció recíproca entre equipament i barri. És voler donar allò que creus que és el millor i estimar allò que reps. Cal, però, en primer lloc, sincerar-se i admetre, des d’on i per a qui programes; vol dir saber què aportes i perquè, i potser, el més important i difícil de tot, reconèixer els senyals que t’indiquen, que la fita que persegueixes ja és aconseguida, o com a mínim estàs en el bon camí i que, per tant, hem apropat (o estem apropant) la cultura.

Si a la gent del barri  els agraden les sevillanes, cau a la nostra parcela saber apropar en Neil Young i les sevillanes. I qui diu sevillanes, diu hip hop, macramé o sardanes. Si els projectes de ciutat tenen capacitat per apropar la flor i la nata del panorama musical nacional o internacional (cooltura), és allà on han de guerrejar els equipaments, apostant per tal que en aquell escenari hi puguin pujar (no cal que sigui en prime-time) els grups musicals del barri (proximitat).

Darrerament estem vivint  temps complexos a nivell cultural, on s’ha demostrat per activa i per passiva que #laculturaessegura. Aquells que tenim la responsabilitat de fer arribar la cultura arreu, hauríem de tenir la certesa que aquesta sempre serà una aposta guanyadora. Hores i hores de feina per davant i per darrere, amb protocols de tota mena, i una infinitat d'asteriscs, però guanyadora al cap i a la fi.

És ara que tenim una gran oportunitat per ser culturalment pròxims. Que no tremoli la veu. Ni el pols.

Youssef Sultan
Director del Centre Cívic Trinitat Vella