El 13 de març de 2020 les vides de tots i totes van fer un tomb de 360 graus. Aquella insòlita situació ens condemnava a un dur confinament de tres mesos. Però, tot i això, tots els sectors van posar-se a pensar, a imaginar què podien fer per tirar endavant en veure afectats el seus negocis, el seu pa a taula i el dels seus treballadors.

El sector del lleure va fer mans i mànigues (els que podien) per a transportar i transmetre el seu saber i coneixement a través de les pantalles i les sessions virtuals. Vam formar-nos (Zoom, Google...) per poder seguir educant els nostres estimats nens i nenes que, gràcies a les activitats que realitzen després de l’horari lectiu, poden seguir aprenent allò que necessiten o que els satisfà (robòtica, esport, reforç escolar, dibuix, arts, esport, dansa, idiomes...). Totes aquestes activitats donen un valor afegit insubstituible als seus aprenentatges, a les seves vivències i al seu entorn.

Avui som a mitjan febrer de 2021. Gairebé ha passat un any, i si féssim un esquema amb les diferències entre ara i onze mesos enrere crec que no en veuríem cap. Al nostre sector tot segueix igual.

Bé, mentida; durant l’estiu som “essencials”, “necessaris”, i ens convertim en conillets d'índies per posar a prova tot allò que ens permetrà tornar segurs a l’escola el setembre. Seguim buscant estratègies per donar servei als nens i nenes que necessiten o que volen nodrir-se d’altres coneixements, de córrer, de crear, d'aprendre un esport o, de vegades, simplement perquè les famílies puguin conciliar.

Però l’única cosa que trobem són obstacles. No hi ha manera d’avançar, no rebem ajudes significatives, tot i saber que l’administració ens deixa clar que l’economia és entre les seves prioritats. I la salut, el benestar emocional i la cultura?

Ens trobem immersos en un embolic d’incongruències i disbarats, en el qual es prioritzen alguns sectors i s'obliden d’altres. El món del lleure, tan important per a la integració, la socialització i la realització personal dels infants, està tocat de mort. Algunes empreses ja s'han donat per vençudes davant de l'impossibilitat de tirar endavant.

Jo dirigeixo una acadèmia de robòtica i veig amb estupefacció que puc anar a fer-me una manicura inclús un dissabte i en canvi no puc obrir el meu espai amb grups reduïts, ventilació i mascareta.

Em trobo en un llimb i tinc la sensació que ningú no ens té en compte. Segueixo lluitant per oferir als meus usuaris tots els coneixements possibles, ara mateix de manera ben limitada, a través d'una freda pantalla. Fins i tot els cedeixo el nostre material per tal que se l’enduguin a casa. Si segueixo lluitant és per ells, perquè ara mateix, la meva empresa, igual que la majoria de les del nostre sector, no és rendible.

Perquè, per estrany que a molts els pugui semblar, la nostra prioritat són sempre els infants. Les persones. És això el que defineix el sector del lleure, l’educació i la cultura.

Montse Guiral
Directora
Edukem-nos