Aquestes dades són el resultat d’una enquesta que ha realitzat l’Acellec a les seves empreses associades, i que han respost entre els darrers dies de 2020 i el mes de gener. Amb tot, es constata que un dels efectes més rellevants de la crisi econòmica provocada pel covid-19 és que les estructures empresarials entren en risc, i els seus equips treballen amb un nivell de precarietat i d’incertesa que fins i tot dificulta la recollida de dades.

Del conjunt de les dades es dedueix que les empreses associades a l’Acellec, 110 en l’actualitat, van deixar de facturar 60 milions d’euros durant 2020. Malgrat que cap organisme recull dades d’activitat econòmica del sector amb fiabilitat, amb una simple projecció de les dades de l’Acellec, podem arribar a estimar en 250 milions d’euros, com a mínim, la caiguda del sector.

El 2021 es repetirà el patró

En conjunt, el 35% de les empreses van patir un descens superior al 50% de la seva activitat habitual. Les previsions del sector apunten que el 2021 es repetirà el patró, i un 89% de les empreses creuen que la seva activitat no es recuperarà i es mantindrà amb el baix nivell de facturació de 2020. El 36% de les empreses preveuen que la davallada superarà també el 50% del seu volum de negoci en un any normal. El cas més evident és altre cop el de les cases de colònies, per a les quals no cal ni parlar de previsió, perquè amb les dades d’activitat i reserves de què disposen ja saben que l’activitat seguirà en xifres de mínims. El 100% de les empreses de colònies ho manifesten així, i el 62,50% creuen que la davallada serà superior al 50%.

Menjadors i extraescolars

Dintre del sector, l’activitat dels serveis de menjador escolar té una dinàmica pròpia. Malgrat l’aturada del sistema educatiu durant el darrer trimestre del curs 2019-2020, una bona interlocució amb el Departament d’Educació va permetre acordar un sistema d’indemnitzacions que ha mitigat els efectes de la caiguda d’activitat. La gran majoria del sector va tramitar expedients d’ERTO per al gruix dels seus treballadors, i els ajuts de l’administració estaven condicionats al fet que les empreses complementessin les seves prestacions per mantenir la integritat dels salaris. El problema, en aquest cas, no ha estat la davallada de la facturació, sinó la tresoreria. Les empreses van avançar els complements salarials amb la promesa de rebre les indemnitzacions durant l’estiu de 2020, però la realitat és que a hores d’ara, més la meitat dels ajuts encara no s’han fet efectius. Això ha tensat fins a límits insostenibles la tresoreria de les empreses, fins al punt que algunes d’elles han hagut de tancar la porta.

D’altra banda, les dades globals reflecteixen malament la dramàtica situació de les empreses que treballen en l’àmbit de les activitats extraescolars. No van rebre cap indemnització pel tancament de finals de curs passat, i durant el nou curs encara no han pogut completar ni un sol mes d’activitat normalitzada. Però la majoria d’aquests serveis es presten des de micro i petites empreses. Es tracta d’un sector molt atomitzat i amb escassa tradició d’associar-se. L’Acellec intenta, des de mitjans de 2019, agrupar aquest tipus d’empreses, de gran valor afegit per la seva especialització i qualitat en el servei, però amb estructures de gestió molt febles i amb escassa capacitat de resistir situacions crítiques com l’actual.

En qualsevol cas, no disposem de dades segregades rellevants del sector, perquè una part de les empreses gestionen altres tipus de serveis, i les activitats extraescolars s’hi confonen. D’altra banda, les petites empreses d’extraescolars tenen un índex baix d’afiliació patronal i les que hi són no han incorporat encara l’hàbit de facilitar dades de seguiment del sector. En qualsevol cas, d’acord amb una estimació realitzada amb una mostra de petites empreses d’extraescolars de l’Acellec i extrapolant al conjunt del sector, es valora la davallada de l’activitat d’aquest tipus de serveis en una forquilla d’entre el 40 i el 70 per cent.

Pèrdues generalitzades

El 91,49% de les empreses del sector del lleure educatiu i la cultura de proximitat registren pèrdues, i el 70,21% valoren que són significatives. Aquesta situació afecta al 100% de les empreses de colònies, el 96% de les de serveis educatius i el 70% de les de cultura de proximitat, que és el subsector que fins ara ha resistit millor la crisi. Tot i així, el 50% d’empreses de les empreses de serveis socioculturals afirmen que les pèrdues són significatives.

Es manté l’ocupació

Paradoxalment, el sector ha estat capaç de mantenir amb una relativa eficàcia el nivell d’ocupació, en molt casos gràcies a l’aplicació generalitzada d’ERTOs. La major part d’activitats tenen la consideració de serveis públics o d’atenció a les persones i, malgrat les dificultats econòmiques, no és una opció deixar de prestar-los.

No ha estat així per a les empreses de colònies, que registren una pèrdua global del 26% dels seus treballadors, i això tenint en compte que una part rellevant dels seus equips han entrat en ERTO. L’afectació en el sector de cultura de proximitat, d’altra banda, és escassa, amb una reducció global del 3,17%, que en termes absoluts és molt poc significativa.

Es constaten, això sí, transvasaments rellevants de treballadors, perquè algunes empreses han fet fallida i s’han vist obligades a tancar la seva activitat. Els serveis que gestionaven, majoritàriament menjadors escolars, han estat assumits per altres organitzacions del mateix sector, i això fa que, globalment, el nivell d’ocupació no hagi patit especialment.

Es pot afirmar, per tant, que el nivell d’ocupació s’ha mantingut relativament estable, la qual cosa no pot amagar que una part del sector ha patit severament la crisi. Cal recordar que una part significativa del sector ha aplicat ERTOs generalitzats i que, per tant, no es tradueixen en nous aturats. Però la majoria d’empreses del sector apunten que caldrà estar molt amatents a la represa de l’activitat quan la situació sanitària millori, perquè una recuperació lenta farà impossible reincorporar tots els treballadors en ERTO i les empreses tornaran a entrar en risc.

El valor afegit de l’Acellec

És especialment significatiu que, al marge de la tendència general del sector, les empreses associades a l’Acellec han incrementat el nombre de treballadors en un 12,22%. Es confirma un cop més que l’esforç empresarial obté millors resultats quan es treballa en termes de sector, al voltant d’una associació patronal que protegeix el conjunt i promou dinàmiques de suport mutu. Les empreses resisteixen millor les situacions de crisi quan estan acompanyades per la resta del sector. Amb dades encara pendents de confirmar, l’Acellec hauria fet arribar el nombre de treballadors de les seves empreses associades fins a 10.000.

Incertesa i estructures a la baixa

En qualsevol cas, en la previsió per a 2021, domina la situació d’incertesa, i la majoria d’empreses no són capaces de dir a hores d’ara si hauran de prendre noves mesures excepcionals en l’àmbit laboral. El 68 per cent es troben en aquesta situació de dubte. Només el 10% afirmen saber ja que no els farà falta prendre noves mesures.

El 52% d’empreses, d’altra banda, han hagut de reduir les seves despeses d’estructura de manera significativa per poder fer front a la caiguda de l’activitat. El 29% de les organitzacions l’han reduïda en més del 20% del volum. En el sector de cases de colònies la reducció d’estructura ha afectat a la totalitat d’empreses, pràcticament sense excepció, i un 66% l’han reduïda en un percentatge superior al 20%. Les empreses de cultura de proximitat són les menys afectades per aquesta qüestió, amb un 40% de les societats que han hagut de retallar, però només en casos molt comptats ha estat en un percentatge superior al 20%.

Colònies amb la tresoreria al límit

Durant 2020, el 81,25% de les empreses de la mostra enquestada van contractar operacions excepcionals o no previstes de crèdit. Van ser el 100% de les empreses de colònies, el 75% de les de serveis educatius i el 90% de les de cultura de proximitat. El 40% del sector preveu que durant 2021 hauran d’ampliar el seu endeutament bancari, negociant nous acords.

Dintre del sector, destaquen per les dades negatives, en tots els camps, les empreses de colònies. La seva activitat és escassa des de març de 2020, i la major part del temps ha estat aturada o sota mínims. El fet de treballar sobre instal·lacions que requereixen despesa constant de manteniment i actualització agreuja la situació provocada per la falta d’activitat. No tenen ingressos però les despeses d’estructura no disminueixen. Això fa que les operacions de crèdit siguin cada cop més difícils de negociar, i la seva capacitat de resistència es posa al límit.