L’Acellec vol manifestar de manera contundent que el sector de colònies té una trajectòria contrastada de compliment de les normatives d’instal·lacions juvenils, de les activitats de lleure educatiu amb menors i de les mesures de prevenció i protocols covid fora de tot dubte. No hi ha cap activitat econòmica a Catalunya que tingui un règim d’inspeccions tan sever, continuat i estricte com les cases de colònies i, malgrat això, el nivell d’incidències o incompliments en el conjunt del sector és anecdòtic. El codi ètic de l’Acellec, a més, determina com a valor essencial el compliment de la legislació i normatives vigents, i no tenim cap constància efectiva que hi hagi incompliments.

En relació amb les informacions mediàtiques aparegudes els darrers dies en diferents mitjans de comunicació, en les quals es fan acusacions greus a una empresa sobre pressumptes irregularitats en matèria laboral i de protcols covid, remarquem que corresponen a fets sobre els que no s’ha donat una informació equilibrada, prioritzant una de les versions, ometent dades rellevants.

Cal remarcar, en primer lloc, que l’empresa afectada ha superat els darrers dies inspeccions tècniques programes a les seves instal·lacions, sense cap incidència. A més, ha acreditat en tot moment el compliment estricte dels protocols de seguretat i prevenció determinats pel Govern. Les especulacions sobre els incompliments es basen en opinions i no en fets contrastats. D’altra banda, el pressumpte conflicte laboral en una de les seves instal·lacions té origen en la falta greu d’uns treballadors, que van obviar el seu compromís com a educadors amb infants al seu càrrec. Ells mateixos han reconegut l’incompliment però, incomprensiblement, les informacions periodístiques, o be ho han omès, o be li han restat importància. Sancionar aquests comportaments no només és una possibilitat, sinió una obligació de les empreses del sector.

L’Acellec ha denunciat públicament en reiterades ocasions que la gestió de la pandèmia ha deixat desprotegides empreses i entitats de lleure educatiu, mancades de suports pràctics i logístics, i a les quals s’ha traslladat la responsabilitat d’aplicar mesures determinades per l’administració, havent de respondre davant dels seus usuaris i les respectives famílies sobre protocols i maneres de procedir sobre les que no tenen cap responsabilitat, assumint tasques que no els corresponen per fer possible el servei.

Entre dilluns i divendres de la darrera setmana de juliol es van registrar a Catalunya prop de 20.000 positius de covid. En canvi, i segons dades del Departament de Drets Socials, des de l’inici de la campanya i fins al 13 de juliol, s’havien detectat només 201 casos en el marc de les activitats de lleure. Amb aquestes dades, la incidència del covid en la campanya d’estiu de lleure és del 0,11%. Tot això en una campanya en la que, segons dades de la Direcció General de de Joventut, hi ha 120.000 persones que assisteixen a activitats de lleure, 20.000 de les quals són monitors i monitores.

És estadísticament inevitable que es produeixin contagis en el marc de les activitats, però ni el volum ni el percentatge justifiquen que es generi alarma al voltant del lleure educatiu. Ben al contrari, és pràcticament impossible trobar un sector d’activitat amb major seguretat que el del lleure educatiu. És també una dada contrastada que l’origen dels contagis que s’hi produeixen és, molt majoritàriament, en les relacions socials de les famílies, prèvies a l’entrada a l’activitat. La pauta habitual és que el segon o tercer dia d’activitat es detecta el contagi en els infants, i a partir d’aquest moment, les empreses actuen sense excepcions segons els protocols determinats pel Departament de Salut. Aquest va ser el cas de l’empresa que ara s’ha posat injustament en el focus de la polèmica.

Fem una crida a la responsabilitat de mitjans de comunicació i, en general, a l’opinió pública, per no carregar responsabilitats a qui no correspon, i a tractar amb cura i prudència les informacions que es fan públiques, que embruten injustament la reputació d’organitzacions que tenen una llarga i contrastada trajectòria i, per extensió, al conjunt d’un sector que dedica els seus esforços a garantir drets socials d’infants, joves i famílies.