El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts – CoNCA ha fet públic l’informe anual sobre l’estat de la cultura i de les arts 2021 que mostra un canvi d’hàbits i usos culturals per causes diverses com la pandèmia i el seu impacte econòmic. Les restriccions per combatre la pandèmia van continuar afectant l’activitat cultural, però es comença a veure una millora vers la crisi del 2020. Els teatres de Barcelona van recaptar 44,5 milions d’euros, un 68 % més que l’any 2020, però lluny encara dels 68 milions recaptats el 2019. També hi ha sectors que no s’han vist afectats tan directament per la crisi de la covid-19 i alguns fins i tot han aconseguit incrementar els resultats previs a la pandèmia: és el cas del sector del llibre i el dels videojocs. Malgrat tot, les dades de variació de la facturació dels diferents sectors culturals mostren que la recuperació no ha estat plena i que s’haurà d’esperar al 2023 per assolir els valors previs a la pandèmia.

Modificació dels hàbits i usos culturals

El confinament i les posteriors restriccions han provocat una alteració en els sistemes d’accés a les arts i la cultura, en la transmissió de continguts i en les formes creatives. La transformació esdevinguda en l’ús de mitjans i tecnologies s’ha accelerat en aquests dos anys i ha modificat els hàbits i usos culturals de la població. Un exemple d’això és la caiguda d’assistència al cinema i de les vendes de productes audiovisuals físics, mentre el consum es trasllada a plataformes que ofereixen els seus serveis a través de dispositius personals.

Finançament públic de la cultura i legislació cultural

El pressupost aprovat pel Parlament de Catalunya per al 2022 s’encamina a aconseguir que en dos anys la Generalitat de Catalunya destini el 2 % dels seus recursos econòmics a polítiques culturals. Cal treballar en canvis estructurals que permetin la transició corresponent cap a un model cultural més interactiu i eficient.

D’altra banda, cal reactivar la legislació cultural aturada el 2021 pel canvi de Govern pel que fa a renovacions de lleis que estan pendents, com ara la legislació de museus, la Llei de foment i protecció de la cultura popular, la Llei del patrimoni cultural català, la Llei del sistema bibliotecari català i la Llei del cinema, que necessiten una revisió que incorpori els canvis tecnològics i socials esdevinguts des que van ser redactades.

Llengua catalana

L’evidència de la caiguda de l’ús social de la llengua catalana ha promogut la política lingüística com un dels eixos centrals del Departament de Cultura per a la legislatura actual. En aquesta línia neix el Pacte Nacional per la Llengua, impulsat per la Secretaria General de Política Lingüística. S’ha de tenir una cura especial en l’impuls dels mecanismes de socialització i actualització de la llengua entre infants i joves, fonamentals per assegurar el futur de la llengua. Les polítiques culturals hi tenen un paper clau de foment de la producció i difusió televisiva, cinematogràfica i digital pròpies, així com del doblatge de producció aliena de més circulació.

La paritat en els llocs de lideratge dels sectors culturals

El CoNCA ha realitzat un estudi sobre la representació de les dones en càrrecs d’òrgans de govern d’organitzacions, empreses i associacions culturals, i ha constatat que la representació de les dones en aquests llocs de lideratge és menor que la dels homes. Només el 57 % de les organitzacions públiques, el 36 % de les empreses i el 17 % de les federacions de cultura popular compleixen amb la paritat en els òrgans de govern; la resta presenten òrgans de govern on els homes o les dones, en menor mesura, són majoria. Els llocs de lideratge a l’estructura de les institucions i organitzacions culturals de titularitat pública estan repartits de forma bastant igualitària entre dones i homes. Per a aquests càlculs, s’han tingut en compte les persones titulars dels càrrecs de direcció estratègica i política, però també artística i gerencial.

Atenció a la diversitat cultural

A inicis del segle xxi només un 3 % de la població resident a Catalunya era originària d’altres països, mentre que a finals del 2021 el 16 % dels residents tenien el seu origen fora del territori. Malgrat aquest increment, l’accés i participació de la ciutadania d’origen divers encara és escassa i no és prou visible en l’ecosistema cultural.

Acord Nacional per la Cultura

El CoNCA aposta per l’impuls d’un Acord Nacional per la Cultura com a primer pas per a l’establiment de bases comunes d’actuació i per a la definició de les prioritats. L’acord ha de possibilitar un repartiment de responsabilitats i una major coordinació entre els diferents àmbits institucionals, i entre aquests i els diversos sectors i agents, públics i privats, que actuen en el sistema cultural. L'exemple del Fòrum i de la Carta sobre les Arts en l'Educació posa de manifest una experiència d'èxit.

Necessitat de renovar les estadístiques culturals

Mentre que els hàbits i usos culturals han sofert canvis importants, les dades disponibles a l’estadística cultural continuen sent les mateixes que hi havia a finals del segle passat. Aquesta circumstància deixa un relat parcial del que està succeint en els sectors culturals que no permetrien conèixer i quantificar la realitat cultural actual.

Podeu consultar l’informe complert a través d’aquest enllaç.