L’Acellec ha realitzat un sondeig per constatar amb dades el que les seves empreses associades venen denunciant des de fa anys: els ajuts de menjador escolar destinats a finançar el servei per a les famílies amb necessitats econòmiques es paguen pràcticament sempre amb retard. En un 40% dels casos, els pagaments es realitzen tres mesos després d’haver-se prestat el servei. Però el retard supera els sis mesos en més del 50% dels centres educatius. Fins i tot s’ha detectat casos extrems en els quals les quantitats econòmiques que corresponen a aquests ajuts no arriben als seus destinataris fins a un any després s’haver-se consumit els àpats.

Aquestes dades impliquen que, a la pràctica, les empreses, que són majoritàriament petites i mitjanes, financen el servei de menjador escolar amb recursos propis i no són rescabalades amb interesssos de demora o amb qualsevol altre mecanisme de compensació. Més enllà del possible perjudici econòmic, però, la gravetat de la situació radica sobretot en el fet que es posa en risc la sostenibilitat del sistema; el percentatge d’alumnes beneficiaris de beques de menjador creix any darrera any i la puntualitat en el pagament és essencial per garantir l’eficàcia del servei.

Els marges de gestió d’aquests serveis són mínims, i en un moment de grans dificultats econòmiques produïdes per l’increment de l’IPC (l’índex de preu dels productes alimentaris a Catalunya va superar el 13% el mes de desembre), les empreses es tensionen d’una manera alarmant. Avui és pràcticament impensable prestar el servei sense incórrer en despeses financeres, necessàries per cobrir, entre d’altres factors, aquests retards.

Aquesta situació s’ha posat damunt de la taula en repetides ocasions en les converses que el sector manté periòdicament amb el Departament d’Educació. El Govern sosté que paga les beques puntualment, cada mes, als titulars de la gestió dels menjadors, que poden ser consells comarcals, ajuntaments o les pròpies direccions dels centres. Segons això, la causa dels retards s’ha de buscar en la burocràcia de les administracions locals i del Consorci d’Educació de Barcelona.

El 70% de les empreses asseguren que cobren amb retard dels consells comarcals, el 57% tenen problemes amb els ajuntaments, el 47% amb el Consorci d’Educació de Barcelona i el 19% amb les direccions dels centres. En el 28% dels casos es tracta de serveis de menjador gestionats per AFAs, però el retard rarament és deu a aquestes entitats sinó als tràmits previs, que es produeixen abans que els diners siguin disponibles per a elles.

Durant els propers dies l’Acellec farà arribar al Departament d’Educació un llistat amb els consells comarcals i ajuntaments en els quals la situació és més greu, amb el prec que exigeixi a aquestes administracions l’agilització dels tràmits necessaris per al pagament.

Amb tot, els retards no són les úniques dificultats que han d’afrontar les empreses que gestionen el servei de menjador escolar. La majoria d’aquestes administracions exigeixen a les empreses que siguin elles les que introdueixin al sistema de gestió els llistats d’alumnes, i demanen la justificació diària dels menús servits. Aquestes tasques administratives no es retribueixen a les empreses, no formen part dels contractes de gestió del servei i no es contemplen tampoc a l’hora de fixar el preu que es paga per cada àpat. El volum de treball és significatiu i les empreses hi han de destinar recursos humans de manera fixa. Paradoxalment, consells comarcals i ajuntaments no accepten cap demora en la introducció d’aquestes dades, i  el retard d’un dia pot implicar sancions o, directament, el no pagament d’una part del servei. És sorprenent aquesta rigidesa en l’exigència de servei per part d’unes administracions que poden tardar sis mesos o un any a pagar els proveïdors.

Els sistemes de justificació, d’altra banda, varien tot sovint, i les empreses s’han d’adaptar sempre a la singularitat administrativa de cada ens. Així, una empresa que presti servei en cinc escoles pot ser que hagi de fer tràmits diferents en cadascuna d’elles, amb l’evident complexitat organitzativa que això suposa.

Un altre problema pendent de resoldre té a veure amb l’absentisme dels alumnes becats. Quan alguns d’aquests alumnes no assisteixen a l’escola i no fan ús del servei de menjador sense previ avís, les empreses no cobren el cost corresponent, malgrat haver servit l’àpat. Ningú no es fa càrrec del cost d’aquests àpats, que suposen un percentatge rellevant del conjunt del servei.

La gestió administrativa dels serveis de menjador escolar, i molt especialment la part referida a sistema de beques, té una alta complexitat. No hi ha un únic circuit de tramitació normalitzat, i les diverses administracions que hi estan implicades no es coordinen entre elles d’una manera suficient ni eficaç. Aconseguir que el usuaris no es vegin perjudicats per aquestes disfuncions implica, massa vegades, que les empreses de lleure educatiu, majoritàriament petites i mitjanes, hagin d’assumir costos i responsabilitats que no els corresponen.

L’Acellec dona veu a les petites i mitjanes empreses del sector del lleure educatiu, les quals posen sempre la qualitat i l’eficàcia en la prestació d’un servei essencial com el de menjador escolar per davant de qualsevol altra consideració. És per això que l’associació ofereix el seu esforç per contribuir en el que calgui a la millora del sistema, però reclama també al Departament d’Educació que realitzi els canvis que siguin necessaris per posar fi a aquestes distorsions.