L’Acellec denuncia per segon any consecutiu que el retard històric en el pagament de les beques de menjador escolar aquest curs 2023-22024 dificulta la viabilitat econòmica de les empreses. Les dades amb què treballa l’Associació Catalana d’Empreses del Lleure, l’Educació i la Cultura constaten que en el 44,5% dels casos els pagaments es realitzen tres mesos després d’haver-se realitzat el servei, però el retard arriba fins als sis mesos en un altre 44,5% dels serveis i s’eleva o supera l’any en l’11% dels casos. Aquestes dades són, fins i tot, lleugerament pitjors que les registrades l’anterior curs 22-23.

La situació és preocupant i afecta les empreses, majoritàriament petites i mitjanes, que es veuen obligades a finançar el servei de menjador escolar amb recursos propis i en cap cas són recompensades amb interessos o qualsevol altre mecanisme de compensació. Més enllà del perjudici econòmic, però, la gravetat de la situació radica, sobretot, en el fet que es posa en risc la sostenibilitat del sistema. El percentatge d’alumnat beneficiari de beques de menjador creix any rere any i la puntualitat en el pagament és essencial per garantir l’eficàcia del servei. L’Acellec posa de manifest que Avui és pràcticament impensable prestar el servei sense incórrer en despeses financeres, necessàries per cobrir, entre d’altres factors, aquests retards. Però ni tan sols així és fàcil gestionar la situació, perquè el complex sistema burocràtic de les beques no genera cap document que es pugui validar com a compromís de deute per part de les entitats financeres. Les empreses entren en una mena de carreró sense sortida, fins al punt que el 65% de les organitzacions consultades asseguren que si aquesta situació es consolida es pot arribar a comprometre la seva viabilitat econòmica.

Accions jurídiques

Davant aquesta realitat, l’Acellec ha iniciat consultes per valorar la possibilitat d’emprendre accions jurídiques que penalitzin les administracions responsables d’aquests retards i es compensin les empreses perjudicades. El Govern sosté que paga les beques puntualment, cada mes, als titulars de la gestió dels menjadors, que poden ser consells comarcals, ajuntaments o les pròpies direccions dels centres. Segons això, la causa dels retards s’ha de buscar en la burocràcia de les administracions locals i del Consorci d’Educació de Barcelona. El 38% dels retards es deuen als consells comarcals, el 29% al Consorci d’Educació de Barcelona i el 24% als ajuntaments. Els responsables de les empreses expliquen que els gestors d’aquestes administracions perceben com a normals els retards i el 50% de les empreses denuncien que quan reclamen reben respostes inadequades, irrespectuoses o condescendents.

Tal com ja va fer el curs anterior, l’Acellec farà arribar al Departament d’Educació un llistat amb els consells comarcals i ajuntaments en els quals la situació és més greu, amb el prec que exigeixi a aquestes administracions l’agilització dels tràmits necessaris per al pagament.

Taques administratives inacabables

Amb tot, els retards no són les úniques dificultats que han d’afrontar les empreses que gestionen el servei de menjador escolar. La majoria d’aquestes administracions exigeixen a les empreses que siguin elles les que introdueixin al sistema de gestió els llistats d’alumnes, i demanen la justificació diària dels menús servits. Aquestes tasques administratives no es retribueixen a les empreses, no formen part dels contractes de gestió del servei i no es contemplen tampoc a l’hora de fixar el preu que es paga per cada àpat. El volum de treball és significatiu i les empreses hi han de destinar recursos humans de manera fixa. Paradoxalment, consells comarcals i ajuntaments no accepten cap demora en la introducció d’aquestes dades, i el retard d’un dia pot implicar sancions o, directament, el no pagament d’una part del servei. És sorprenent aquesta rigidesa en l’exigència de servei per part d’unes administracions que poden tardar sis mesos o un any a pagar els proveïdors.

Un altre problema pendent de resoldre té a veure amb l’absentisme dels alumnes becats. Quan alguns d’aquests alumnes no assisteixen a l’escola i no fan ús del servei de menjador sense previ avís, les empreses no cobren el cost corresponent, malgrat haver servit l’àpat. Ningú no es fa càrrec del cost d’aquests àpats, que suposen un percentatge rellevant del conjunt del servei.

Gestió administrativa complexa

La gestió administrativa dels serveis de menjador escolar, i molt especialment la part referida a sistema de beques, té una alta complexitat. No hi ha un únic circuit de tramitació normalitzat, i les diverses administracions que hi estan implicades no es coordinen entre elles d’una manera suficient ni eficaç. Aconseguir que el usuaris no es vegin perjudicats per aquestes disfuncions implica, massa vegades, que les empreses de lleure educatiu, majoritàriament petites i mitjanes, hagin d’assumir costos i responsabilitats que no els corresponen.

La Direcció General d’Atenció a la Família i Comunitat Educativa va anunciar a les empreses del sector, coincidint amb l’inici de l’actual curs escolar, l’aplicació d’una mesura que podria contribuir a millorar la situació, que consisteix a avançar el pagament d’un percentatge del cost anual previst per a les beques durant el primer trimestre. D’aquesta manera, les administracions titulars dels menjadors tindrien disponibilitat econòmica per tramitar els pagaments més aviat. L’Acellec, però, tem que aquesta mesura, carregada de bona intenció, quedi en no res si les administracions locals no prenen mesures de simplificació o agilització burocràtica. De moment, no ha tingut encara cap efecte positiu.