L’Associació Catalana d’Empreses del Lleure, l’Educació i la Cultura (Acellec) denuncia que el Govern de la Generalitat de Catalunya ignora les petites i mitjanes empreses del lleure educatiu i les exclou de la nova estratègia per al sector. Així es desprèn de l’acord de Govern de dimarts (GOV/48/2024) on es preveu l’elaboració de l’anomenada Estratègia de reconeixement del lleure educatiu a Catalunya amb la intenció que aquest model d’educació no formal s’universalitzi i arribi al conjunt de la població del país, però per fer-ho ignora el model d’organització que majoritàriament presta aquest tipus de servei, les petites i mitjanes empreses.

Sense representació

El Govern encarrega a la Direcció General de Joventut l’elaboració d’aquesta estratègia i li atribueix, entre d’altres tasques, la creació d’un Comitè Consultiu del Lleure Educatiu com a òrgan de debat i de proposta de mesures que es puguin integrar en la futura estratègia. Ni en els objectius que, segons l’acord de govern, ha de perseguir l’estratègia, ni en la composició d’aquest òrgan consultiu, s’esmenta ni es té en compte les petites i mitjanes empreses dedicades al lleure educatiu. L’Acellec denuncia que “s’ignora, d’aquesta manera, un sector d’activitat econòmica que gestiona, de manera molt majoritària, les colònies escolars i de vacances a Catalunya, que és titular de pràcticament el 70% de les instal·lacions juvenils regulades per la mateixa Direcció General de Joventut, que assegura l’oferta de lleure educatiu en períodes no escolars (estiu, vacances nadalenques i Setmana Santa) i diversitat de serveis que complementen i acompanyen el sistema educatiu, com els menjadors escolars, les activitats extraescolars, sortides educatives, acollides i altres tipologies d’activitat”.

L’Associació Catalana d’Empreses del Lleure, l’Educació i la Cultura recorda que fa pràcticament 40 anys que els petits emprenedors, majoritàriament provinents del món del voluntariat i l’associacionisme, van iniciar activitat econòmica en l’àmbit del lleure educatiu, estenent i ampliant de manera exponencial la capacitat d’aquest model d’intervenció a amplíssimes capes socials que no hi podrien accedir amb l’única intervenció del mon associatiu. “No es pot entendre avui el sector del lleure educatiu sense l’aportació de les pime, que no contradiu ni nega l’evident caràcter fundacional que hi va tenir el món associatiu, però que no pot ser exclòs, a risc de desnaturalitzar l’actual composició del sector”, reitera  l’Acellec.

L’Acellec, sempre present

L’Acellec, creada l’any 2001, té un amplíssim recorregut en nombrosos espais de relació i col·laboració amb el Govern, especialment amb la Direcció General de Joventut, aportant sempre de manera desinteressada la seva capacitat d’actuació, coneixement, expertesa i servei. Paradoxalment, representants de l’Acellec van formar part d’un grup d’experts que es va convocar per a desenvolupar un estudi impulsat per la Direcció General de Joventut per avaluar i detectar les necessitats del món del lleure educatiu, previsiblement per aportar contingut a la futura estratègia. És obvi que les aportacions d’aquests representants no s’han tingut en compte per a res.

És significatiu, a més, que el mateix acord de Govern preveu la creació d’una Comissió Interdepartamental del Lleure Educatiu, per coordinar l’acció combinada de les diferents àrees de l’administració que hi poden tenir un paper rellevant. Es contempla la participació de fins a catorze instàncies o àrees del Govern, però en cap cas es preveu la participació de l’àmbit d’empresa, ignorant d’aquesta manera la innegable existència d’un sector d’activitat econòmica rellevant, central per a la dinamització i posicionament de molts territoris del país, i encarregat de la gestió d’innombrables serveis de caràcter públic.

Finalment, l’Acellec exigeix que “es reconsideri el contingut de l’acord de Govern, per tal que s’hi pugui incloure de manera explícita el paper que, de manera objectiva i innegable, juga la petita i la mitjana empresa catalana en el sector del lleure educatiu, que es reconegui el seu rol imprescindible per a la professionalització del lleure educatiu, que es formalitzi la seva presència en els espais i òrgans d’opinió i participació per desplegar la futura estratègia, que en el seu document final es reconegui l’aportació de les pime en la configuració de l’actual model de lleure educatiu i que, finalment, hi hagi mesures concretes i precises que contemplin amb claredat el suport a la seva activitat”.