En un article anterior, la Núria Duran, formadora i consultora d’empreses especialitzada en la gestió de l’estrès i en la promoció de les polítiques de benestar corporatiu, ens parlava dels beneficis que aporta tenir una estratègia de benestar corporatiu a les organitzacions des d’una visió externa. En el seu article podreu llegir que és important donar eines als equips per augmentar la seva motivació, facilitar la presa decisions i aconseguir una comunicació eficient. També coneixereu els impactes positius de la promoció del benestar en aspectes com la reducció de costos de rotació, atracció de talent, increment de la productivitat o millora de l’ambient de treball. Aquest cop m’agradaria parlar-vos de la meva experiència treballant en una organització que té al seu ADN, la millora contínua i el benestar corporatiu.

Fa uns anys vaig fer un salt al buit. Vaig deixar una feina estable, amb un bon sou i en una empresa en la que treballaven més de mil cinc-centes persones, per una on només seríem quatre i cobraria una mica menys. Durant els primers mesos la diferència de sou em pesava molt i estava convençut de que m’havia equivocat. Després em vaig centrar en els motius pels quals havia decidit canviar. Vaig pensar en com el ritme que havia portat fins llavors m’havia generat malestar personal i molt d’estrès, cosa que no només notava jo, sinó també les persones que tenia a prop, dins i fora la feina. Necessitava un canvi, trobar un lloc de feina on sentir-me realitzat a nivell personal i professional, on pogués créixer i em sentís formar part d’un projecte en el qual les meves aportacions, els meus encerts, i per extensió també els meus errors, fossin rellevants. Des de llavors he comès molts errors, però canviar de feina no ha estat un d’ells. L’equip amb el que treballo i la seva manera d’entendre la feina i les relacions personals, sempre m’han fet sentir acompanyat, m’han permès aprendre dels meus errors i sortir-ne reforçat.

Recordo un any en el qual el projecte que lidero va passar a recaptar la meitat del que esperàvem. Va ser un cop dur per a tothom, hi havia llocs de feina que depenien d’aquest projecte. El meu cap es podria haver enfadat, em podria haver esbroncat o, fins i tot, em podria haver acomiadat per buscar una altra persona que solucionés aquell desastre. En comptes d’això vam tenir una conversa civilitzada en la que hi va haver tensió, però també ganes d’aportar solucions i trobar mesures perquè allò no tornés a passar. Vam trobar les solucions, noves mesures de control i com aplicar-les. L’any següent el mateix projecte va recaptar tres vegades més del que s'havia aconseguit mai. Aquell èxit ens va obrir la porta a altres programes, cosa que ens va permetre anar a un local més gran, ampliar l’equip (ara ja som tretze persones) i la possibilitat de tirar endavant nous projectes per als quals sempre mancaven recursos.

Ara que ja han passat un anys i ens hem trobat altres pedres al camí, algunes de molt grosses, segueixo pensant que canviar de feina va ser una molt bona decisió. En general no ens aturem a pensar que dediquem un terç del nostre dia a treballar, més si sumem el temps que triguem en arribar a la feina. Si aquest no és un tems de qualitat, és fàcil que es trenqui l’equilibri entre la vida laboral i la personal. Per això les empreses que es preocupen per mantenir un equilibri saludable no només milloren la qualitat de vida dels seus empleats, sinó que també augmenten la seva productivitat, redueixen costos i es converteixen en punts d’atracció del talent. Per això estic convençut que estic on volia estar.

I vosaltres, esteu on volíeu estar… o esteu pensant en fer un salt al buit?