notícies

Us presentem Àngels Roca, presidenta de l'Acellec

02/04/2025

Àngels Roca és presidenta de l'Acellec des del 18 de desembre de 2024, quan es va celebrar l'assemblea en què es va escollir la nova junta directiva que ella lidera. Està vinculada a l'entitat des que FRoca SL, l'empresa familiar dedicada a la gestió de serveis integrals de menjador escolar, es va associar a l'Acellec. Ella n'és la gerent, i acumula ja una llarga experiència al capdavant d'un model de servei que aposta per la proximitat i una concepció global dels serveis de menjador escolar, que integra les dimensions educativa i alimentària com a dos fonaments inseparables de la seva activitat. El pròxim 9 d'abril, l'Àngels presidirà per primera vegada l'Assemblea General de l'Acellec, que arriba enguany a la 34a edició. Hem parlat llargament amb ella per conèixer una mica millor la seva concepció del sector i les seves prioritats de treball.

Què és per a tu l’Acellec?

És l'associació patronal de referència en el sector, creada l’any 2001. Ben aviat farem 25 anys i em venen al cap quatre aspectes clau a destacar.

El primer punt és el fet que som una associació. Això vol dir que les mateixes empreses lliurement decideixen unir-se al voltant d’un objectiu comú. En el nostre cas, l’Acellec agrupa la micro, petita i mitjana empresa del nostre país en l'àmbit dels serveis educatius, la cultura de proximitat i les colònies. 120 empreses! El volum econòmic és molt important, i l’impacte de la nostra activitat a la societat catalana encara ho és més. I en aquest sentit, ens prenem molt seriosament la funció d’escoltar, donar servei i representar els nostres associats i associades.

El segon punt, és que som una eina per a donar servei als nostres associats i associades: un instrument per a reforçar les empreses dels tres sectors. D’entrada, a través del servei d’assessorament per a resoldre problemes específics ja sigui de les empreses més grans, com de les més petites: totes són importants per a nosaltres. També, a través del servei de formació, que està compromès a garantir la millor qualitat, l’actualització i, fins i tot, la innovació dels qui hi treballem.

En un nivell més global, reforcem a les empreses negociant el conveni del sector que dona seguretat jurídica a empeses, treballadors i treballadores; essent interlocutors de l'administració i dels diferents agents socials o, en un nivell més polític, treballant per assolir marcs normatius favorables.

El tercer punt clau és que com associació, som un punt de trobada d’empreses que s’organitzen amb un objectiu comú. Tenim molt present que ens cal una mirada estratègica per avançar-nos al futur. Per això posem en marxa comissions de treball on els mateixos associats i associades, amb suports diversos, treballen en reptes compartits, per obrir noves mirades i per a crear noves realitats. Tot plegat, amb l’ambició d’evolucionar conjuntament d’acord amb els nous reptes.

Finalment, el quart punt és que l’Acellec és un instrument amb voluntat d’impactar positivament en la societat catalana, ja que, gaudir del lleure, l’educació i la cultura ens fa una societat més humans, cultes i saludables.

Així doncs, tot i que em venen al cap moltes coses sobre què és per a mi l’Acellec, es poden resumir dient que busquem que els associats i associades ens tinguin com a punt de trobada i hi vulguin contribuir; que ens trobin com a suport amb valor afegit; que els treballadors i treballadores ens tinguin com a referència per a formar-se; que les administracions vulguin crear aliances de valor amb nosaltres; que la societat reconegui la nostra tasca i el nostre compromís. Com a associació empresarial, hem de ser un grup de pressió o lobby, per a aconseguir empreses del sector més pròsperes, una societat més feliç, més humana i compromesa amb el nostre país.

                                                                               

Per què has volgut ser presidenta de l’Acellec?

Deixa’m dir que és un gran honor per mi poder estar al capdavant de la junta directiva d’aquesta associació empresarial. Per a respondre’t, faré un petit recorregut a la meva trajectòria. La meva vinculació amb l’associació comença l’any 2008. Durant anys vaig assistir a reunions, trobades i assemblees. I durant la pandèmia em vaig sentir molt acompanyada.

El novembre del 23 vaig passar a formar part de la mesa de negociació del conveni. I justament, l’any passat en Martí Garcia, vicepresident de serveis educatius, em va proposar aquesta possibilitat. La veritat és que em vaig sentir afalagada pel fet que veiés en mi aptituds per exercir aquesta responsabilitat. Per descomptat que ell hagués pogut ser candidat perfectament, fa una tasca excel·lent com a vicepresident de serveis educatius....

Superat el vertigen inicial i parlat amb algunes persones de la meva confiança començo a valorar de debò aquesta possibilitat. Així que em vaig fer la pregunta també jo i em vaig respondre: per què no? Crec fermament que tota associada ha de poder aspirar a dirigir el destí d’una organització tan important. Per a mi, com a dona, representa una fita importantíssima assumir la presidència d’una patronal. Mostrar a altres dones que podem liderar qualsevol organització, amb un lideratge potser diferent, que sumi i assoleixi resultats.

Des del punt de vista professional porto molts anys al capdavant de FRoca, una empresa familiar de gairebé 60 anys. Un cop completat amb èxit un procés de canvi organitzatiu, la proposta m’agafa en un molt bon moment i ho dic humilment. Representa la culminació i el reconeixement a la meva llarga trajectòria i als que ja no hi són, especialment el meu pare i la meva germana, pels qui sento orgull i gratitud. Així doncs, a un nivell molt personal, ho visc com un homenatge al seu llegat.

De cara al sector, ho prenc com una oportunitat extraordinària i un pas més per a continuar contribuint a la seva evolució i creixement, per donar resposta a les seves necessitats i per donar continuïtat a la immensa feina que han fetabans que jo l’Oriol Carbonell i el Pere Mulero, pels quals sento un gran reconeixement i respecte.

Quins són els reptes que et planteges com a presidenta?

Per mi el repte més important és estar al servei de tots i donar compliment als compromisos electorals que vam presentar com a candidatura aquest desembre del 2024. Nou compromisos que jo personalment em vaig comprometre a tirar endavant si agafava la presidència.

Un altre repte importantíssim és consolidar el Fòrum Econòmic i Social com un espai de reflexió i trobada, obert a entitats del sector i administracions, amb grups de treball per debatre, madurar i facilitar la cohesió que necessita el sector del lleure i la cultura del nostre país i promoure canvis per a evolucionar en aquesta direcció.

Tot i tenir un full de ruta clar, l’entorn actual, tan complex, pot fer que sorgeixin necessitats imprevistes i hem de poder donar-hi resposta amb agilitat. Per això volem elaborar un pla estratègic de l'organització, que ens marqui un nord clar, posar en marxa una política de transparència amb auditories periòdiques; revisar el model de governança, si cal, per aconseguir un treball en xarxa més àgil, participatiu i una patronal dinàmica que incideixi des de tots els angles en la defensa dels interessos del sector. És molt emocionant.

Quin és el projecte més ambiciós que tens per endavant?

Tot just començar la presidència teníem a la cantonada el Fòrum que havien estat preparant a consciència el Pere Mulero i el Pep Montes, juntament amb l’equip de gestió de l’Acellec, un gran puntal per a nosaltres. Per tant, el primer repte ha estat donar-hi tot el meu suport. Penso que totes i tots coincidim en què va ser una jornada extraordinària, que hem d’aprofitar el ressò que va tenir per tirar endavant les propostes que vam anunciar. Ja l’altre dia, en reunió de junta, vam posar fil a l’agulla. De fet, el Fòrum permanent -tal com dèiem- ja ha començat i tenim molta feina per endavant. El temps passa ràpid, no ens n'adonarem i serem a les portes del segon fòrum. Per tant, és del tot necessari donar sortida als compromisos adquirits.

A banda del Fòrum tenim el repte de la negociació del conveni: són molts anys sense un conveni i penso que això ens afebleix, així que aquest fet ens demana encara un impuls ferm i tenaç. Tenim un acord parcial signat, sí, i encara molts temes importants per a seguir tractant. El desig compartit a la mesa de negociació amb les altres patronals és tancar el conveni, de forma satisfactòria per a totes les parts. Jo hi posaré tota la meva energia.             

 Què esperes d’aquesta nova etapa?

Espero propiciar harmonia i complicitat entre els tres sectors que formem l’Acellec i alhora unitat d’acció. Espero contribuir a fer que la nostra organització tingui més presència, visibilitat i influència, a fer-la més gran i decisiva. I també espero que tots els associats i associades sentin l'Acellec com a casa seva. També espero que ens obrim; justament, el fet d’haver entrat a les juntes directives de PIMEC i CECOT és una oportunitat extraordinària per a la nostra patronal.

 

El dia 9 tenim Assemblea general i encoratjo a totes les sòcies i socis a què s’apropin a l’Acellec ho aprofitem per a participar, i puguem compartir unes hores plegats.

 

Explica'ns el teu recorregut professional al capdavant d'una empresa familiar com FRoca.

Vaig començar a treballar al departament d’administració de F.Roca quan era ben jove i compaginava la feina amb els meus estudis de dret a la UB. Anava al despatx a les tardes, tot i que vaig créixer escoltant el que passava a l’empresa. L’empresa va formar part de la meva infantesa i adolescència.  Com deia, ja quan vaig començar a treballar amb un contracte laboral feia d’auxiliar administrativa. Repassava albarans de compra, feia albarans de facturació a mà! Portava altes i baixes a tresoreria de la seguretat social, era realment un altre món.

Quan vaig acabar dret vaig fer estudis en l’àmbit econòmic, financer i laboral a diferents escoles, fins a assumir la responsabilitat sobre l’àrea d’administració i finances de l’empresa. Alhora, també visitava clients, sempre ho he fet. El meu pare va morir l’any 2001 i ja havia estat delicat de salut uns anys abans. Miro enrere i penso que jo era molt jove quan ell va faltar. A partir d’aleshores vaig passar a ser consellera delegada, amb el suport de la meva mare i la meva germana. Les tres formàvem el consell d’administració. La meva mare no treballava a l’empresa i la meva germana, la Berta, a voltes, va tenir diferents responsabilitats al llarg dels anys. Un tiet meu també i la meva padrina Antoinette, tot un referent per a mi, que sempre hi va ser. Ja veus que quan parlo de la meva trajectòria professional hi enllaço la meva família.

El meu repte professional sempre ha estat consolidar l’empresa que va fundar el meu pare. Som especialistes en gestió de menjadors escolars, de fet som una de les primeres empreses que va prestar aquests serveis a Barcelona, allà per l’octubre del 66. Avui F.Roca la formem més de 500 persones.

Al llarg dels anys m’he format de manera continuada com deia en l’àmbit de l’empresa. També vaig estudiar Humanitats a la UOC per hobby, i encara que em queden uns crèdits per acabar. En els últims tres anys m’he submergit en el món del desenvolupament organitzacional. És un àmbit apassionant i que penso que també pot ser molt útil a l’Acellec.

Quin valor diferencial creus que aporta el model de la petita i mitjana empresa a un sector com el del lleure educatiu i la cultura de proximitat?

Em quedo amb l’última paraula de la pregunta, proximitat i t'hi afegeixo la qualitat i la personalització. La nostra mida ens permet estar molt a prop del client, de l'usuari i de les seves necessitats. Ens permet fer projectes més avantguardistes, innovadors, molt a mida. I també ens permet ser molt flexibles i àgils.