Cada estiu, milers de famílies confien en els casals de lleure perquè els seus fills i filles tinguin un espai segur, acollidor i educatiu durant els mesos de vacances escolars. El lleure educatiu no és només una activitat complementària: per a moltes famílies, és una necessitat vital per conciliar la vida laboral i familiar. I, com a tal, mereix la màxima atenció, professionalitat i responsabilitat per part de tots els agents implicats. 

Parlo com a director de lleure, amb una empresa que funciona correctament (amb les assegurances corresponents, els registres al Departament de Joventut fets i tota la documentació que se’ns demana any rere any). Tot això comporta una gran inversió de temps, diners i recursos humans. I ho fem perquè és el nostre deure, perquè creiem que les coses s’han de fer ben fetes, perquè tenim clar que treballem amb infants i joves, i la seva seguretat i benestar no pot estar mai en joc. 

Però m’entristeix —i em fa enfadar— veure com, any rere any, es continuen oferint casals i activitats d’estiu que no compleixen amb les ràtios mínimes, que no estan inscrits al registre de Joventut, que no tenen personal titulat ni preparat, i que, tot i això, operen amb total impunitat. Mentre nosaltres notifiquem l’activitat i estem exposats a inspeccions (com és normal i correcte), molts d’aquests altres “casals fantasma” passen desapercebuts als ulls de l’administració. No perquè no es vegin: tenen xarxes socials, fan publicitat, omplen espais públics. Però com que no han notificat oficialment la seva activitat, sembla que no existeixin. 

I llavors, quan passen incidents en piscines, campus o altres activitats d’estiu, ens posem les mans al cap. I ens preguntem: “Com pot haver passat?”. La resposta és evident: mentre uns compleixen amb tot el que marca la llei, d’altres fan el que volen i no tenen cap mena de control. I el més greu: l’administració ho permet. Perquè les inspeccions només van a qui fa les coses ben fetes i informa de la seva activitat. 

És hora que ens prenguem el lleure educatiu seriosament. Que s’exigeixi, com a mínim, la titulació del personal monitor i director, la inscripció al registre oficial de Joventut, i que es controli l’ús dels espais públics. No pot ser que qualsevol entitat tingui accés a piscines, equipaments municipals o descomptes sense que ningú li demani ni un paper. Qui compleix ha de tenir el suport de l’administració. I qui no, no hauria de poder oferir cap servei que  impliqui infants ni joves. 

Cal vetllar per un lleure segur, regulat i de qualitat. Perquè el lleure no és només un dret dels infants i joves, sinó una eina fonamental per a la seva educació, creixement i felicitat. I, sobretot, perquè darrere de cada casal hi ha famílies que confien cegament en nosaltres. I aquesta confiança no es pot trair. 

Fem les coses bé. I fem que tothom les faci bé. Per responsabilitat, per coherència i per respecte a la tasca educativa que representa el lleure.

Ernest Ollero 
Director d'Acting Figueres