Per a centenars d’empreses i entitats que presten serveis en el sector del lleure educatiu, la cultura de proximitat i l’atenció comunitària, la contractació pública no és una excepció: és la norma. Gran part de la seva activitat es desenvolupa en equipaments o serveis de titularitat de l’administració, especialment dels ajuntaments i dels consells comarcals. És per això que la forma en què es despleguen les licitacions públiques impacta directament en la qualitat del servei i en les condicions laborals dels treballadors i treballadores del sector.

Des del mes de febrer de 2025, està en vigor l’Acord parcial del Conveni col·lectiu del sector del lleure educatiu i sociocultural de Catalunya, amb vigència fins al 2028, i amb actualitzacions salarials anuals ja previstes. Tot i això, esperem que en els propers mesos es pugui publicar un conveni completament renovat, que permeti millorar encara més les condicions laborals i estructurar amb més solidesa la professionalització del sector. Aquest acord ha estat fruit de la negociació entre representants empresarials i sindicats, i ha suposat un pas endavant imprescindible: reconeix noves categories professionals, estructura millor els grups laborals i preveu millores retributives de manera esglaonada.

Malgrat això, el desplegament d’aquest conveni en els plecs de condicions de les licitacions públiques avança amb una lentitud preocupant. Ens trobem davant de concursos que ignoren o apliquen incorrectament les noves categories laborals. Es continuen fent càlculs pressupostaris amb taules salarials desactualitzades o incompletes. Persistim en veure inèrcies administratives que condueixen a utilitzar convenis incorrectes, com el d’instal·lacions esportives o el d’ensenyament no reglat, en lloc del conveni específic del lleure i la cultura. Sovint, a més, no hi ha cap justificació tècnica que expliqui el càlcul de costos laborals, fet que provoca una manca d’equitat entre licitadors.

Aquesta situació, lluny de ser un cas aïllat, impacta negativament en la qualitat del servei i en la sostenibilitat econòmica de moltes empreses petites i mitjanes que compleixen rigorosament amb la normativa. El resultat és un greuge comparatiu que afavoreix pràctiques de competència deslleial, l’intrusisme i, en última instància, una desconfiança creixent envers la contractació pública com a eina de garantia i qualitat de servei.

Des de l’Acellec hem elaborat recomanacions, hem fet arribar consultes tècniques i hem advertit de casos flagrants d’aplicació errònia del conveni. Cal dir que, en molts casos, les administracions acaben rectificant. Sovint, l’error deriva del desconeixement de les actualitzacions del conveni o, fins i tot, d’un desconeixement de la pròpia Llei de contractes del sector públic, fet que, al nostre entendre, és motiu de preocupació.

Ens cal també un debat de fons: com pot ser que la major part de les licitacions no estiguin redactades ni valorades per experts del servei? Com podem defensar la qualitat pública si el procés d’adjudicació parteix, sovint, d’una visió excessivament administrativa?

La dignificació del sector no pot quedar condicionada a la voluntat o formació puntual d’alguns tècnics. Més que assenyalar responsabilitats individuals, cal assumir que estem treballant sota un marc normatiu —la Llei de contractes del sector públic— que, en molts aspectes, ha quedat desfasat.

És urgent repensar la contractació pública des d’una òptica de transformació social. No podem parlar de serveis educatius, culturals o d’atenció comunitària amb el mateix enfocament que s’utilitza per adquirir béns materials o subministraments. Cal adaptar els processos a les particularitats dels serveis a les persones, amb criteris que valorin la qualitat, l’impacte social, el vincle territorial i les condicions laborals dels equips.

Per això, des de l’Acellec reclamem una aposta clara i decidida per un sistema de contractació pública que estigui realment al servei del bé comú. Això vol dir instruccions clares per a l’aplicació correcta dels convenis sectorials, formació específica per al personal tècnic de contractació, i espais de col·laboració i diàleg amb els agents del sector. Només així podrem garantir que el valor públic dels serveis —l’educació, la cultura i la cohesió social— no es veu desvirtuat per pràctiques contractuals que el debiliten.

En definitiva, si volem un sector professionalitzat, estable i amb capacitat transformadora, cal que el sistema de contractació pública estigui a l’alçada. No només com a eina administrativa, sinó com una política pública amb mirada estratègica.

Nadine Van Loock

Directora de projectes de l'Acellec