El sector de les colònies i del lleure educatiu es troba davant d’un repte normatiu de gran abast: l’obligació de complir amb el registre horari digital de la jornada laboral. Tanmateix, la seva aplicació directa i sense matisos en àmbits amb dinàmiques singulars, com les colònies i les activitats de lleure educatiu, planteja dificultats que requereixen un tractament específic. La negociació col·lectiva ha de ser l’espai per abordar aquesta qüestió, evitant que es reguli de manera transversal en un reial decret genèric que no contempli la particularitat del sector.

Les colònies no responen a la lògica laboral d’una oficina o d’una línia de producció. La feina dels equips de monitors es desenvolupa en un entorn de convivència, amb activitats que es succeeixen al llarg de tot el dia i fins i tot de la nit, amb la finalitat de garantir la seguretat, l’educació en valors i la cohesió del grup. En aquest context, resulta clau distingir entre dos tipus de temps dins de la jornada laboral: els d’alta intensitat i els de baixa intensitat.

Els períodes d’alta intensitat són aquells en què la totalitat de l’equip de monitors està activament implicat en la realització de tallers, activitats esportives, excursions o dinàmiques educatives. Es tracta de moments en què l’esforç físic i mental és màxim i on l’atenció als menors ha de ser contínua i simultània. En canvi, els períodes de baixa intensitat es produeixen quan una part de l’equip descansa, mentre una altra roman a càrrec del grup. Aquests temps de vigilància o disponibilitat, encara que formen part de la jornada laboral, tenen una naturalesa diferent i no poden mesurar-se amb el mateix criteri que els de dedicació plena.

La dificultat sorgeix quan es pretén aplicar un registre horari digital rígid a aquesta realitat. Els sistemes convencionals de fitxatge, pensats per a entorns estables amb horaris clars d’entrada i sortida, resulten impracticables en colònies on la jornada es fragmenta entre alta i baixa intensitat, on les pernoctacions són habituals i on, a més, la connectivitat digital no sempre està garantida per desenvolupar-se en entorns naturals o rurals. Imposar un sistema de control sense adaptació generaria més càrrega burocràtica que solucions, desviant l’atenció dels professionals del que veritablement importa: la cura i l’educació dels menors.

Davant d’aquest escenari, el sector reclama un reconeixement de la seva singularitat. No es tracta d’eludir la normativa laboral ni de renunciar a la transparència en el temps de treball, sinó de comptar amb un marc que reculli adequadament la seva dinàmica específica. La solució més adequada és la inclusió de les colònies en el decret de jornades especials, una eina jurídica ja existent que permet adaptar la regulació de sectors amb característiques extraordinàries.

D’aquesta manera, es garantiria que el registre horari s’ajusta tant als temps d’alta intensitat com als de baixa intensitat, reflectint amb rigor la realitat laboral sense sacrificar l’essència pedagògica i social de les colònies.

Reconèixer aquesta singularitat suposa un acte de justícia laboral i, alhora, una aposta per la qualitat d’un servei educatiu que complementa l’escola, fomenta valors comunitaris i contribueix a la conciliació familiar. La normativa ha d’avançar cap a un model que protegeixi els treballadors sense imposar-los eines ineficaces, que garanteixi la transparència en la gestió del temps de treball i, al mateix temps, que respecti la singularitat dels serveis prestats.

Pere Mulero
Vicepresident de relacions institucionals de l’Acellec
President de FOESC