La gestió cultural a Catalunya viu una paradoxa: és una professió cada vegada més present i determinant en la vida col·lectiva cultural, però que continua patint situacions de precarietat i manca de reconeixement. És en aquest marc que, des de l’Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya (APGCC), hem fet un pas endavant amb la creació del Decàleg per la dignitat laboral i professional, un document que estableix principis bàsics per combatre aquesta precarietat i dignificar la professió.

Escric aquest text amb un doble barret: com a membre de l’actual junta de l’APGCC i com a integrant de l’ACELLEC. Considero que el decàleg és una brúixola necessària, però el repte real és traduir-lo en accions concretes que orientin institucions, empreses i professionals. En David Roselló —membre de la junta i impulsor del projecte—, en la seva intervenció durant la presentació, va posar sobre la taula una realitat incòmoda: tota la precarietat que afecta la nostra professió no sorgeix d’un buit legal, sinó que sovint es desenvolupa sota l’empara de la llei. És a dir, és legal —i aquí rau la gravetat del problema. Que les males pràctiques tinguin cobertura normativa posa en evidència que el marc jurídic actual no garanteix la dignitat professional ni protegeix els drets dels gestors i gestores culturals.

Aquesta constatació ens porta a una conclusió clara: no n’hi ha prou amb l’ètica individual o amb denunciar males praxis; cal canviar la llei. Només una actualització del marc normatiu —que reconegui la singularitat de la gestió cultural, reguli les categories, estableixi convenis específics i blindi unes condicions dignes— pot revertir estructuralment la precarietat. Però mentre aquest canvi legal no arriba, tenim una responsabilitat ètica col·lectiva. Cadascú, des del seu lloc, pot actuar amb justícia: oferint contractes clars, respectant el temps i la professionalitat dels equips, i apostant per una cultura del treball basada en la confiança i la qualitat. Ser ètics vol dir fer les coses millor del que la llei exigeix, per respecte a les persones i per coherència amb el valor social de la cultura.

Per això, el decàleg és també una crida a l’acció per a tots els professionals amb capacitat de decisió dins del sector públic i privat. Cal que siguem exemplars a l’hora de contractar, externalitzar serveis o planificar equips. I és igualment una crida als empresaris i gestors de projectes culturals: podem contribuir a tenir millors equips, més motivats i preparats, si garantim unes condicions de treball justes i sostenibles. La qualitat de vida dels professionals repercuteix directament en la qualitat de la cultura que oferim.

Com que sabem que els canvis legislatius són lents, proposo vincular els deu principis del decàleg amb deu accions concretes per aterrar-lo al dia a dia: Fer visible la feina dels gestors culturals, treballar amb equips complets i estables, contractar amb claredat i justícia, pagar el que toca, cuidar les condicions de feina, valorar la formació i l’experiència, fer licitacions realistes, donar més pes a la qualitat que al preu, adaptar-se a cada àmbit cultural i, sobretot, treballar plegats per fer-ho possible.

El decàleg de l’APGCC és un punt de partida. És la invitació a passar del discurs a l’acció, a fer que la gestió cultural es desenvolupi amb dignitat, equitat i amb el reconeixement que mereix. Només si convertim aquests principis en pràctiques habituals consolidarem una professió essencial per al benestar col·lectiu i per a l’exercici efectiu dels drets culturals.

Pep Marès
Gestor cultural i consultor en innovació cultural
Director d'Adhoc Cultura