Ens proposem generar una agenda temàtica que aglutini el major consens possible i que ens doni l'oportunitat de pensar propostes de treball que comptin amb l'aval de la majoria del sector. Les cinc agendes es posaran en comú durant la segona edició del Fòrum, l'any 2026, per arribar a conclusions que es puguin convertir en projectes compartits per treballar-los conjuntament, tan per adreçar-los a l'administració com per impulsar iniciatives independents.

Grups de treball

Durant el Fòrum 2025 vam proposar la creació de cinc grups de treball temàtics que agrupen les principals línies d'activitat del sector per reunir al voltant d'una taula de diàleg els diferents agents que hi intervenen.

Temps educatiu de migdia. Plat únic: educar i alimentar

En diem menjador escolar, però el cert és que hi passen moltes més coses que la simple alimentació dels infants i dels joves, i totes tenen a veure amb els aprenentatges, amb el projecte educatiu dels centres i amb la vida en comunitat. Alimentar i educar, educar i alimentar. Dos elements que no es poden separar. Quina serà l'evolució futura del servei? Quins recursos son necessaris per garantir-ne la qualitat? Quins han de ser els models de gestió? 

El grup de treball el dinamitzarà Marta Pascual, una professional de llarg recorregut que combina l'experiència pràctica en la gestió de serveis de lleure educatiu i sociocultural amb la creació i direcció de projectes formatius des de l'administració.

Colònies. Entorn, convivència i educació

Malgrat tots estem convençuts dels seus beneficis, les estades en cases de colònies viuen en un permanent i precari equilibri que mira de conjugar la qualitat educativa amb la sostenibilitat econòmica. Hem de trobar un model per formalitzar la seva integració al sistema educatiu? Quines figures professionals ens cal promoure per atendre la complexitat logística del servei? Com ha de ser l'encaix entre els professionals del sector i els docents del sistema educatiu? Podem parlar de turisme educatiu?

Hem demanat a Joan Antoni Rovira que condueixi el grup de treball de colònies perquè coneix els rudiments d'aquest model d'activitat des del vessant més pràctic i ha dedicat la major part del seu recorregut professional a garantir i millorar la qualitat i la seguretat de l'àmplia oferta de serveis que existeix al nostre país. 

Extraescolars i lleure. L'aprenentatge fora de l'aula

De vegades en diem educació no formal. Cada cop amb més freqüència ens referim a l'educació a temps complet. Però al final sempre apareix el terme indefinit de les extraescolars. El cas és que hi ha un munt de teoritzacions sobre el seu paper, possibilitats, qualitat educativa, equitat, inclusivitat, mancances i dificultats. Però quantes vegades s'ha abordat el tema parlant amb els gestors i els educadors que ofereixen aquests serveis? Tothom hi ha de tenir accés, però com es financen? I quins són els mínims de cost per assegurar que les professionals que s'hi dediquen en poden viure dignament?

Hem demanat a l'Edgar Iglesias que ens ajudi a endreçar les innombrables aportacions que, sense cap mena de dubte, sorgiran d'aquest grup de treball i que les passi pel tamís de la seva expertesa acadèmica i com a investigador. Com que ha estat col·laborador d'entitats de lleure educatiu sap el pa que s'hi dona, i a més hi ha afegit coneixement des de la seva activitat universitària.

Equipaments socioculturals. La xarxa de cultura de proximitat

La xarxa d'equipaments culturals més extensa i més ben valorada del país no està articulada d'una manera raonable. No hi ha criteris comuns de gestió i cada administració desenvolupa, en el millor dels casos, el seu propi model. Hauríem de crear un sistema català d'equipaments de cultura de proximitat? Quines son les competècies i capacitats que han de tenir els professionals que els gestionen? Com s'han de relacionar amb la resta d'equipaments d'atenció directa a la ciutadania? Quins son els criteris de contractació pública que caldria garantir per mantenir el nivell de qualitat?

El Pep Guasch coneix bé la intervenció en el mon dels joves, ha gestionat projectes culturals i d'expressió artística en l'àmbit comuntari i té clar que tot plegat forma part de les polítiques socials, enteses en sentit ampli.

Patrimoni i educació. Mediació entre cultura i ciutadans

Cap institució cultural del país que aspiri a la qualitat o l'excel·lència pot prescindir ja d'un programa educatiu i de mediació amb la ciutadania. La intersecció entre cultura i educació és més que evident. Però en quines condicions es gestionen aquests programes? Les administracions públiques els doten de recursos suficients? De quina manera s'ha de reforçar i fer suport als col·lectius professionals que s'hi dediquen? Hem de generar formació específica per a ells? Les licitacions públiques atenen totes les necessitats tècniques i qualitatives del servei?

Helena Minuesa des de fa tants anys. És també una formadora apassionada i ha dissenyat nombrosos cursos per aproximar els professionals a la didàctica i als públics de la cultura.

Ajuda’ns a dissenyar el futur del sector i forma part del Fòrum Permanent.

El lleure sempre educatiu

La cultura sempre de proximitat