El lleure educatiu i sociocultural és una sortida professional per a professionals de la pedagogia. A la universitat ens orienten, en general, cap al disseny, la impartició i l’avaluació de plans de formació, la dinamització de grups o la recerca educativa, entre d’altres. Però poques vegades se’ns mostra aquest sector com un espai on créixer professionalment. 

Quan vaig començar en aquest sector, no sabia que acabaria trobant un encaix tan natural i que la formació en pedagogia podia aplicar-s’hi amb tant de sentit. Encara avui, les pedagogues tenim dificultats per explicar exactament què fem i què podem aportar. A la pedagogia li manca reconeixement professional i social, i això fa que sovint quedem fora del mapa.

En el lleure educatiu i sociocultural la pedagogia no només té cabuda, sinó que és necessària. Aporta mirada sistèmica, capacitat d’acompanyament, planificació i dinamització de processos d’aprenentatge. Tot això és el nostre llenguatge. És una tasca més rica del que s’acostuma a percebre des de fora. Però sovint, es queda a mig camí entre la psicologia, la docència i el treball social, sense acabar d’encaixar en cap calaix.

Sovint les millors experiències educatives són aquelles en què la intenció pedagògica hi és, però no pesa. Quan les persones es formen sense adonar-se’n, mentre participen, es relacionen i gaudeixen. La pedagogia està present acompanyant, donant estructura, però no es fa evident.

Les pedagogues que treballem en aquest sector podem desenvolupar la nostra tasca en programes socioeducatius i inclusius, entitats culturals, escoles de formació, projectes comunitaris...  I això vol dir, a la pràctica, dissenyar programes de formació, definir objectius i criteris d’avaluació dels projectes, elaborar protocols per millorar processos d’aprenentatge, orientar professionals per detectar necessitats formatives o impartir formació. També podem formar part d’equips de coordinació, de gestió, d’orientació professional, entre d’altres.

Parlem d’allò que fa possible el desenvolupament personal i col·lectiu. I no ho fem soles: al nostre costat hi ha figures imprescindibles com educadores i integradores socials, psicòlogues, psicopedagogues, animadores socioculturals, sociòlogues, entre moltes altres. Totes elles aporten una mirada i unes competències pròpies que fan possible una acció rica i diversa. El repte és construir plegats, sabent que la tasca és col·lectiva.

Mirem més enllà de les aules, la pedagogia és una peça important també en entorns comunitaris, culturals i socials. És present allà on hi ha persones aprenent, compartint i construint comunitat.

Uxue Zabaco Aledo
Pedagoga i gestora de programes subvencionats de l'Acellec