Quan es parla de cultura, es parla de drets, de cohesió social, de territori, de democràcia. Mai com ara la cultura havia estat tan present en els debats públics. Però hi ha una veu que sovint no hi és: la de les persones que fem possible que la cultura arribi a la gent. La veu de la gestió cultural.

L'Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya (APGCC) representa més de 800 professionals. Vuit-centes persones que cada dia programen, coordinen, comuniquen, produeixen, medien, gestionen equipaments, dissenyen polítiques, acompanyen artistes i comunitats. Vuit-centes persones que sovint treballen en condicions precàries, amb contractes fràgils, sous baixos i una invisibilitat que contrasta amb la centralitat del nostre treball.

Fa uns dies, l'assemblea de l'APGCC va escollir una nova Junta Directiva per al mandat 2026-2029. Tinc l'honor i la responsabilitat de presidir-la, acompanyat d'un equip de companyes i col·legues compromesos amb el futur de la professió. No partim de zero. Partim d'una trajectòria de més de trenta anys, d'una associació reconeguda i respectada, i d'un sector que ha sabut organitzar-se i fer-se sentir. Però també partim d'una constatació incòmoda: malgrat els avenços, la precarietat continua sent estructural i el reconeixement professional, insuficient.

Per això hem situat la dignificació de la professió com a vector transversal del nou mandat. No com un eslògan, sinó com el criteri que orientarà totes les nostres decisions: cada acció, cada aliança, cada posicionament es mirarà des d'aquesta lent. Contribueix a millorar les condicions i el reconeixement de les persones que fem gestió cultural? Ens ajuda a tenir sous dignes, contractacions justes, funcions reconegudes? Ens permet créixer professionalment, formar-nos, tenir veu en les polítiques que ens afecten? Aquesta serà la nostra brúixola.

Tenim un Decàleg per la dignitat laboral i professional que vam presentar fa uns mesos. És un full de ruta que reclama polítiques de contractació responsables, clàusules socials i culturals als plecs públics, estabilitat en els equips, pràctiques retribuïdes, espais de participació real en la definició de les polítiques culturals. Però també és una crida al reconeixement del valor que aportem: fem de pont entre la creació i la ciutadania, entre les polítiques i el territori, entre les idees i la realitat. Sense aquesta feina, sovint invisible, la cultura no arriba. Un document que interpel·la les administracions públiques, però també el sector privat i les pròpies entitats culturals. I que ens interpel·la a nosaltres mateixos: perquè la dignificació comença també per com ens tractem i ens valorem dins del sector.

El nou mandat té un objectiu clar: que quan es parli de cultura i drets culturals, la veu de la gestió cultural hi sigui. No demanem ser els únics a la taula. Demanem formar-ne part. Perquè sense nosaltres, la cultura no arriba. I sense condicions dignes, es fa difícil sostenir-la.

Als companys i companyes de l'ACELLEC, que compartiu amb nosaltres la vocació de treballar per als altres i, sovint, les mateixes dificultats de reconeixement, us faig una crida: fem pinya. Les professions que sostenen el benestar col·lectiu —la cultura, el lleure, l'educació, l'acció social— necessitem aliances per fer-nos fortes. Davant els reptes, la millor resposta és caminar junts.

L'APGCC està preparada per fer el salt. Tenim la base, tenim l'equip, tenim el projecte. I tenim la voluntat de fer-nos escoltar, sempre amb la mà estesa.

Quan es parli de cultura, hi serem.

Pepe Zapata
President de l'Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya (APGCC)