L’Associació de Cases de Colònies i Albergs de Catalunya (ACCAC), l’Associació Catalana d’Empreses del Lleure, l’Educació i la Cultura (Acellec) i la Confederació del Tercer Sector Social expressen el seu suport explícit a les reivindicacions dels professionals de la docència, que persegueixen la millora qualitativa del sistema educatiu a través de les organitzacions sindicals que legítimament els representen. L’actual conflicte al sector educatiu, amb les aturades i mobilitzacions sindicals, posa de relleu la necessitat que es doni un nou i significatiu impuls a les condicions de treball amb que es desplega aquest servei essencial. En aquest sentit, les tres organitzacions mostren el seu desig que les converses obertes permetin arribar a un acord equilibrat entre les parts, suficient per als docents i assumible per al Govern.

Al mateix temps, recordem la necessitat de fer valer una concepció àmplia de l’Educació que, sense restar l’evident centralitat que ha de tenir l’activitat en temps lectiu, ha de tenir també en compte els aprenentatges no formals o complementaris. La comunitat educativa, tal com reconeix explícitament la Llei d’Educació de Catalunya, inclou també les famílies, associacions de l’entorn comunitari, l’activitat en espais i temps de lleure i les empreses i organitzacions que ofereixen aquests i altres serveis.

És per això que cal remarcar que el progrés del sistema educatiu ha de tenir també en compte serveis complementaris com el temps de migdia, les activitats extraescolars, la relació amb l’entorn comunitari, les sortides educatives i les colònies escolars. Les millores han d’afectar el conjunt de la comunitat educativa de manera equilibrada i l’avenç en qualsevol d’aquests àmbits no hauria de suposar un retrocés en cap dels altres.
 

Les colònies son escola fora de l’escola

Les tres organitzacions expressem, per tant, el nostre suport explícit als equips docents que, amb el seu compromís, fan possible també que les colònies escolars i la resta d’activitats educatives fora de l’horari docent continuïn sent una realitat.

Les colònies escolars formen part d’un model educatiu construït al llarg de dècades gràcies al compromís dels centres educatius, dels professionals del lleure i de les instal·lacions que les fan possibles. Precisament per això considerem que l’actual moment de revisió i reivindicació és idoni per avançar decididament cap a la seva integració formal en el sistema educatiu, amb garanties per a tots els actors que hi estem implicats.

La història de les colònies escolars es remunta a més d’un segle enrere, però és durant els darrers quaranta anys que s’ha convertit en un recurs educatiu de primer ordre, basat en la convivència en entorns rurals i de natura. Tot i això, detectem amb preocupació que aquest recurs s'està desaprofitant precisament amb els col·lectius que més el necessiten.

Superar barreres i reconèixer la tasca docent

En un context educatiu cada vegada més divers i complex, garantir que tots els infants puguin participar en aquestes experiències és també una condició per avançar cap a una escola realment inclusiva.

• Barreres econòmiques i culturals.
  Sovint, l’alumnat nouvingut queda exclòs de les activitats de lleure i, singularment, de ls colònies, per motius econòmics o per desconeixement cultural del model, trencant el principi d'escola inclusiva. En alguns casos, aquesta exclusió també afecta alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE), fet que evidencia la necessitat de garantir que tots els infants puguin participar en aquestes experiències educatives.

• Eina d'integració.
  Les colònies ofereixen oportunitats d'aprenentatge i convivència que a l'aula són difícils de generar, sent vitals per a la immersió lingüística i la construcció de sentiment de pertinença.

• Equitat garantida.
  Cal avançar cap a la plena integració de les colònies al sistema educatiu amb un sistema de beques suficient perquè cap infant quedi exclòs d'aquesta experiència vital.

• El paper dels docents.
  Som conscients que organitzar una estada comporta una dedicació i responsabilitat que va molt més enllà de l’horari lectiu. Aquest esforç no pot dependre exclusivament de la bona voluntat, i per això és necessari que els docents tinguin compensacions laborals suficients i justes.

• Evitar la sobrecàrrega.
  Les colònies no poden ser una càrrega afegida; han de disposar de marcs estables que les facin viables i segures per a tots els actors.

• Corresponsabilitat.
  El manteniment d'aquest patrimoni pedagògic és responsabilitat compartida entre centres, professionals del lleure, instal·lacions i administració.
   

El debat d’avui ha de ser un compromís per al futur

No abordar la integració formal de les colònies en el sistema educatiu posa en risc la continuïtat d'un model que aporta cohesió social i aprenentatge significatiu. Ens aboca, a més, a obrir polèmiques que no tenen sentit des del punt de vista pedagògic: anar de colònies no ha de ser un greuge ni un perjudici per als docents, i atendre les reivindicacions dels docents no ha de ser una amenaça per a la continuïtat de les colònies.

La millora del sistema educatiu ha d’afrontar conjuntament tots els reptes que té plantejats, sense oblidar-ne cap. La millora ha de ser conjunta i per a tothom.

Les tres organitzacions que emetem aquest comunicat ens sumem a les preocupacions del professorat i ens oferim per treballar conjuntament en una estratègia de país que acompanyi els avenços en les seves reivindicacions i que preservi alhora les colònies com un servei valuós per als infants i els joves.