En els darrers anys, el debat sobre la situació del català entre els joves de Barcelona ha anat guanyant intensitat. El passat 4 de març, es presentaven les dades preliminars del projecte de l’Institut d’Estudis Catalans sobre els usos lingüístics del jovent en l’àmbit dels esports i del lleure: més del 75% de les interaccions del jovent són en castellà, el català ocupa una posició cada cop més minoritària i augmenten els usos lingüístics mixtos castellà-català. Les conclusions son clares; d'una banda, la necessitat urgent de prendre mesures que acostin la llengua catalana al jovent, com a llengua atractiva, rica i útil que es fa servir com a llengua de cohesió en entorns lúdics; d'una altra banda, la importància clau de les empreses que donen servei als equipaments relacionats amb el lleure i l’esport, en tant que entitats on conflueix el jovent, independentment de l’origen, condició i llengua.  

Barcelona és avui una ciutat més diversa que mai. Segons les darreres estadístiques, al voltant del 35% del joves (18 a 29 anys) a Barcelona ha nascut a l’estranger. Aquesta diversitat, fruit de moviments migratoris i de transformacions socials accelerades, és una riquesa innegable. Tanmateix, també planteja el repte de garantir que el català sigui una llengua que vertebri aquesta diversitat, que sigui una llengua compartida, capaç d’articular la convivència entre persones d’orígens molt diversos.

Molts adolescents i joves viuen en entorns on el català no és la llengua predominant, ni a casa ni, sovint, en les seves relacions socials. Això no implica necessàriament un rebuig conscient a la llengua, sinó més aviat una manca d’oportunitats reals per incorporar-la amb naturalitat al seu dia a dia. Quan el català es percep com una llengua només acadèmica o institucional, es debilita la seva funció cohesionadora.

Aquí és on la cohesió social entra en joc. Una societat cohesionada és aquella en què tots els seus membres se senten part d’un mateix projecte, amb igualtat d’oportunitats per participar-hi. Si el català esdevé una barrera —perquè alguns no el dominen o no se’l fan seu—, deixa de complir el seu paper d’eina inclusiva. Si, al contrari, es promou com una llengua accessible, útil i vinculada a experiències positives, pot actuar com un veritable pont entre comunitats.

En aquest punt, el paper d’organitzacions com ACELLEC és especialment rellevant. Com a agent que articula bona part de l’oferta de lleure educatiu i cultural, l’ACELLEC té la capacitat d’incidir directament en els espais on els joves construeixen vincles, identitat i hàbits lingüístics. A través de casals, activitats extraescolars, projectes culturals i iniciatives de dinamització comunitària o equipaments juvenils pot contribuir a fer del català una llengua d’ús quotidià, viva i atractiva. No es tracta només de garantir-ne la presència, sinó de generar contextos en què el seu ús sigui natural, inclusiu i associat a experiències positives.

La tasca de promoció del català com a eina clau de cohesió social exigeix una corresponsabilitat múltiple. Les institucions, els mitjans de comunicació, les entitats i la ciutadania en general han de treballar conjuntament per fer del català una llengua viva, present i atractiva. No es tracta només de preservar-lo, sinó de garantir que continuï sent un espai comú on tothom hi pugui participar.

En definitiva, el futur del català entre els joves de Barcelona no es pot desvincular del projecte de ciutat que volem construir. Si aspirem a una societat cohesionada, inclusiva i plural, el català ha de ser part de la solució. Però això només serà possible si sabem adaptar-nos als nous temps i posar les persones —totes— al centre de les polítiques lingüístiques.

Vicent Climent-Ferrando
Responsable del projecte Joves i Català
Institut d'Estudis Catalans