La societat canviant ens situa com a agents educatius en un procés de contínua transformació. El temps de migdia, sigui en l’etapa de zero a tres anys, a infantil i a primària, té un caràcter socioeducatiu de primer ordre i s’integra a l’escola, més enllà de la funció assistencial i de conciliació. Tota situació i activitat que hi passa és una oportunitat d’aprenentatge; tota vivència ens esculpeix.

La construcció de la identitat comença en el naixement i hi intervenen diversos agents socialitzadors. El primer, la família i, en segon lloc, l’escola (temps lectiu, interlectiu i extraescolar). Aquest fet ens porta necessàriament a abraçar la responsabilitat d’educar sent conscients de l’efecte transformador que pot tenir la nostra intervenció a escala individual i col·lectiva.

Concretament, en aquest moment del quotidià que succeeix al migdia, compartit a l’escola amb altres infants i adults, diferents dels de casa, les criatures adquiriran hàbits alimentaris, d’higiene, de convivència, de relació amb els altres i l’entorn, que deixaran empremta.

Cadascuna de les experiències que es viuen durant el temps de migdia ve carregada d’aprenentatges subjacents, més enllà del que és explícit; més enllà de conquerir prou autonomia per parar taula o d’acceptar acabar-se tot el que hi ha al plat. Darrere del que és evident, hi pot haver una distribució desigual de les tasques amb biaix de gènere, o tot el contrari; es pot plantar la llavor d’una relació negativa amb l’acte de menjar, o acompanyar l’infant en l’escolta del seu cos i de les seves necessitats.

Tot això dependrà de la perspectiva des de la qual ens plantegem el fet educatiu en aquest moment de la jornada.

En aquest sentit, tenir present la perspectiva de gènere i de drets des d’un enfocament interseccional, tant en el disseny dels projectes i en la concreció en les programacions, com en l’atenció directa als infants, és fonamental per tal de fer realitat la coeducació i la inclusió plena.

La raó és que l’escola no esdevé coeducadora pel simple fet de ser mixta, ni esdevé inclusiva únicament per la diversitat inherent en les persones que l’habiten. Més enllà de la coexistència, a través d’una pràctica educativa reflexiva i amb perspectives, cal generar contextos d’aprenentatge i convivència inclusius en tots els sentits, lliures d’estereotips cisheteronormatius i lliures de prejudicis socials, culturals, religiosos o capacitistes.

És a dir, no es tracta únicament de parlar explícitament del 8M, de dones rellevants, cis i trans, de diferents orígens, cultures i capacitats, o limitar el futbol dels patis, no (també, però no únicament).

A banda d’això, que és evident, es tracta de fer-nos conscients dels aprenentatges ocults darrere de cada activitat, de cadascuna de les nostres paraules, mirades i accions en la dinamització del grup i en l’acompanyament als infants. Es tracta de revisar-nos, des d’aquestes perspectives, garantint que els valors que carreguen els aprenentatges ocults siguin coeducadors i inclusius, per a totes les criatures sense distinció. Cal transformar-nos per transformar.

Laia Pinilla
Coordinadora tècnica
Educació i temps lliure Ziga Zaga, SL