El lideratge jeràrquic està en crisi o, si més no, ha quedat obsolet des d'una perspectiva evolutiva. Així ho sosté l'arqueòleg i pensador Eudald Carbonell al seu llibre El futur de la humanitat, on qualifica l'estructura piramidal com un model biològicament endarrerit. Davant dels personalismes tradicionals, Carbonell posa sobre la taula una alternativa transformadora: un lideratge compartit basat en la coordinació i la direcció col·lectiva.

El nucli d'aquesta proposta és el que ell defineix com a «individualitat col·lectiva». L'objectiu no és la uniformitat pròpia dels lideratges imposats, sinó tot el contrari: «fomentar la integració de les capacitats de cada individu dins d'un grup conscient».

Què és un «grup conscient»?

A la pràctica, aquest concepte es tradueix en un conjunt de persones on cada membre ha assolit una maduresa intel·lectual i crítica. Això els permet actuar pensant en el bé col·lectiu i en el futur de l'organització, superant l'interès purament propi. És el camí cap a una corresponsabilitat autoimposada, on el compromís neix del respecte mutu i cap al propòsit del projecte. Una de les seves proves del cotó és la gestió de l'error: quan quelcom falla, el grup conscient no gasta energies a buscar culpables, sinó que es mobilitza de manera immediata per trobar solucions.
L'evolució dels col·lectius actuals —siguin equips humanitaris, corporatius o socials— hauria de recaure en aquest model. Mitjançant l'adhesió a aquests valors, els membres es comprometen de veritat amb el rumb de l'organització. És el que en termes pràctics es coneix com a «posar les BASES», uns fonaments sòlids que són els que realment aportaran la «Konsistència» (amb K, vocabulari SísmiK ) al projecte quan les coses es compliquin.

La gestió de la pressió i el xoc de dinàmiques

La qualitat d'una organització es demostra en com gestiona les incidències i la pressió. Però aquesta capacitat no neix del no-res: requereix un exercici de reflexió prèvia i regular abans que el problema esdevingui una realitat.

Si aquesta anàlisi preventiva no es produeix, la lògica interna dels grups s'imposa de la pitjor manera: les organitzacions o faccions amb més pes acaben fent servir la seva ascendència per activar respostes automàtiques i unilaterals. Aquesta reacció de supervivència inercial apunta, precisament, en la direcció contrària a les tesis de Carbonell.

Per contra, el lideratge compartit permet que les reflexions prèvies i les converses incòmodes s'integrin de manera natural en la relació, prioritzant sempre el benefici de la comunitat.

La confiança com a mètode d'entrenament

Com bé recordem des de La Sismika, «això, s'entrena». La metodologia és senzilla en el seu plantejament, encara que exigent en l'execució: posar a prova la confiança de l'equip de manera jugada i progressiva.

L'horitzó final d'aquest procés d'entrenament conscient és aconseguir que totes les organitzacions tinguin una seguretat doble: emocional i administrativa. Una garantia que totes les opinions i aportacions seran recollides amb honestedat per la resta, assegurant que serviran per millorar l'engranatge col·lectiu sense caure en usos partidistes o instrumentalitzacions.

La fita no és senzilla —de fet, navega en la complexitat on resideix l'èxit modern—. Però, com afirmava la històrica tennista Billie Jean King en la dècada dels setanta: «La pressió és el meu privilegi». Davant del repte d'evolucionar com a col·lectius, només queda una opció: som-hi!

Ramon Calavera.
CEO de La Sísmika.