L’espai de migdia és molt més que una pausa per dinar dins la jornada escolar. És un temps educatiu essencial en què els infants adquireixen hàbits saludables, aprenen a conviure, desenvolupen la seva autonomia i participen en activitats de lleure. Malgrat aquesta important funció social i pedagògica, les entitats i empreses que gestionem els menjadors escolars ens enfrontem diàriament a una burocràcia excessiva, a criteris contradictoris i a exigències sovint allunyades de la realitat del sector.

Des del sector del lleure educatiu observem amb preocupació com l’acumulació de dificultats administratives, econòmiques i organitzatives posa en risc la sostenibilitat d’un servei que necessita estabilitat, planificació i responsabilitat.

Durant el curs passat, les vagues del sector educatiu van afegir encara més complexitat a la gestió diària. La reducció de l’assistència de l’alumnat ens obliga a reorganitzar els equips, modificar les previsions de cuina i adaptar el servei amb molt poc marge de temps. El problema no és el dret de vaga, que respectem plenament, sinó l’absència d’una directriu clara i comuna que estableixi quins imports s’han de cobrar o retornar a les famílies en aquestes situacions. Aquesta falta de criteris unificats provoca diferències entre centres i deixa les empreses gestores en una situació d’incertesa.

Un altre problema especialment greu és el retard de l’Administració en el pagament de les beques de menjador. Quan aquests ajuts arriben tard, les empreses ens veiem obligades a recórrer al finançament bancari per poder afrontar les despeses del servei. Com a conseqüència, assumim uns interessos elevats que no s’haurien de carregar sobre les empreses gestores, sinó que haurien de ser compensats per l’Administració responsable del retard.

No és raonable que hàgim de suportar aquest cost financer. Necessitem un calendari de pagaments clar, estable i conegut amb antelació que ens permeti planificar la tresoreria i garantir la continuïtat del servei.

A aquesta pressió econòmica s’hi afegeix una altra assignatura pendent: la inclusió durant l’espai de migdia. Els infants amb necessitats educatives especials disposen de professionals de suport durant l’horari lectiu, però sovint aquest acompanyament no té continuïtat a l’hora de dinar. Les seves necessitats, però, no desapareixen al migdia. Sense un finançament específic ni personal suficient, és molt difícil garantir-los una atenció adequada i una inclusió real durant tota la jornada escolar.

Finalment, la gestió dels concursos públics dona lloc, massa sovint, a situacions difícilment comprensibles. Els plecs administratius i tècnics acumulen requisits que no sempre es corresponen amb els pressupostos disponibles ni amb els costos reals del mercat. Cada vegada s’exigeixen més serveis, projectes i recursos, però sense garantir-ne la viabilitat econòmica.

Glòria Biosca

Directora general de Menjadors Biosca