Tot just aquest passat 5 d’octubre hem fet 31 anys com a empresa dedicada a fer activitats per difondre el patrimoni cultural i natural entre els nostres infants i joves.

Treballem amb alumnes que van des de l’Educació Infantil fins al Batxillerat. Les nostres sortides i tallers estan dissenyats per incloure’ls dins els currículums escolars i complementar les classes a l’aula amb activitats pràctiques i dinàmiques.

Totes les activitats es duen a terme dins l’horari lectiu dels centres d’ensenyament. Nosaltres no oferim activitats extraescolars desvinculades de la programació escolar.

Des del tercer trimestre del curs passat i ara, a l’inici d’aquest, ens trobem en una situació surrealista: el boicot a les sortides pedagògiques. De les colònies no en podem parlar perquè no toquem aquestes activitats.

Vagi per davant, que som els primers a donar suport a la majoria de les reivindicacions i queixes dels docents. Posar-se davant d’una classe, amb 25 o més alumnes, cadascun amb les seves circumstàncies –algunes de ben complicades–, motivar-los, engrescar-los i formar-los no és gens fàcil. I calen canvis, sí. Sens dubte.

Veiem cada dia grups i escoles diferents, i l’educació necessita millores amb urgència.

Ara bé, la manera de fer-ho és eliminar radicalment la possibilitat de gaudir d’activitats fora de les aules, que enriqueixen l’aprenentatge i contribueixen a la formació dels alumnes com a persones?

Amb aquesta mesura, els GRANS perjudicats són els nostres infants i joves. Són ells els que estan rebent l’impacte de no poder complementar la seva formació amb una visita a un museu, una sortida per la seva ciutat, un recorregut per un parc natural... No és de rebut.

A més a més, s’incrementa el greuge comparatiu amb l’alumnat de les escoles concertades i privades. Aquests centres continuen fent activitats en l’àmbit cultural i natural. Per tant, amb aquesta mesura s’està privant l’alumnat de l’escola pública de gaudir d’aquesta formació fora de les aules.

I molts alumnes de la pública, si no fan aquest tipus de sortides amb les seves escoles, tampoc les faran en l’àmbit familiar. Això genera una desigualtat d’oportunitats i una mancança en la seva formació que pot tenir conseqüències a llarg termini.

No podem permetre que una mesura com aquesta acabi aprofundint encara més les diferències entre l’alumnat en funció del tipus d’escola a la qual assisteix.

A banda dels infants i joves, que són els màxims damnificats, i tal com ens venen dient molts mestres i professors de la pública, si les nostres activitats són tan importants i imprescindibles per a l’educació i per contribuir a formar les personetes del futur, per què han pres aquesta mesura del boicot a les sortides culturals i de natura?

Les sortides com a moneda de canvi de les reivindicacions? Quina pressió podem fer nosaltres a cap administració com a microempresa que som? No hi trobem la justificació. El que sí veiem és un futur molt i molt complicat, del qual no sabem si podrem  “sobreviure”...

En tota la nostra llarga trajectòria professional, ens hem hagut d’enfrontar a moltes situacions. Només el dia a dia ja és complicat i inestable, perquè qualsevol circumstància externa pot afectar el desenvolupament de les nostres activitats: pluges, ventades, vagues del transport públic, manifestacions al centre de Barcelona, no poder accedir als espais naturals de Collserola per la pesta porcina africana...

Però MAI no ens hauríem imaginat que arribaríem a no poder treballar per culpa d’un boicot. Nosaltres ens considerem –no: som– uns “docents” fora de les aules, i no entenem que els mateixos companys hagin decidit prendre aquesta mesura.

No han pensat en cap moment que, darrere d’aquesta acció, gens empàtica ni respectuosa amb la nostra feina, hi ha molts professionals que treballem en unes condicions molt més precàries que les seves. Professionals per als quals aquesta situació pot significar no saber si podrem tirar endavant o si, finalment, haurem de desaparèixer.

Carme Saüch
Glòria Gómez
Emma Rabanal
Equip de TEA Difusió Cultural SL