Quan una escola incorpora aliments ecològics i de proximitat al menú, ha de resoldre qüestions molt concretes: qui els produeix, com arriben a la cuina, quin cost tenen i com els accepten els infants. Aquestes decisions relacionen la qualitat de l’alimentació amb la feina dels equips de cuina i de lleure, la viabilitat de les empreses gestores i el futur de la pagesia.

Aquesta és la perspectiva amb què des de la Xarxa Agroecològica de Menjadors Escolars de Catalunya (XAMEC) impulsem el I Congrés «Cap a uns menjadors escolars ecològics, de proximitat i saludables», que celebrarem el 12 de novembre al Col·legi de Metges de Barcelona. Volem posar en comú el coneixement científic i l’experiència de qui fa possible el servei cada dia, per acordar com podem avançar.

El «cap a» del títol expressa una voluntat de sumar. Convivim amb realitats diverses, tant en la producció agrària com en la gestió dels menjadors, i els punts de partida són diferents. La transició necessita acompanyament, planificació i una base productiva capaç de respondre a la demanda. Ens interessa escoltar també les dificultats de les escoles i de les empreses que volen incorporar més producte ecològic i troben obstacles per fer-ho.

Per a les empreses de lleure educatiu i de restauració escolar, aquest debat té conseqüències directes. Millorar la qualitat alimentària exigeix recursos, proveïdors fiables i condicions que permetin treballar bé. També implica reconèixer la tasca educativa del temps de migdia: ajudar els infants a descobrir aliments, acceptar nous sabors i entendre d’on ve allò que mengen. L’accés a una bona alimentació escolar ha d’estar garantit per a tots els infants.

La compra pública té una responsabilitat decisiva. Si demanem més qualitat, els plecs han de valorar els compromisos verificables i preveure els costos de complir-los. Cal parlar del pes del preu en les adjudicacions, de la traçabilitat dels aliments i de les condicions laborals. Les licitacions del període 2027-2028 són una oportunitat per incorporar el coneixement del sector a aquestes decisions.

Defensar la producció ecològica també demana precisió. La proximitat i l’estacionalitat dels aliments complementen el valor de la certificació ecològica. Hem de poder acreditar què comprem i facilitar relacions estables amb la pagesia perquè pugui planificar la producció. Això ajuda a donar continuïtat als projectes agraris i seguretat al proveïment dels menjadors.

El programa connectarà salut infantil i contaminants ambientals, producció ecològica i territori, i compra pública i models de gestió. Hi participaran, entre d’altres, Nicolás Olea, M. Dolores Raigón, Ferran Campillo i Ximena Lazo. La jornada culminarà amb un manifest sectorial que recollirà propostes per al futur de l’alimentació escolar.

Convidem les empreses i els professionals vinculats a l’ACELLEC, la comunitat educativa, les administracions i la pagesia a participar-hi. El congrés ofereix un espai per compartir experiències, plantejar dificultats i treballar propostes que es puguin traslladar als menjadors. Per avançar, necessitem que hi sigui present el coneixement de qui els gestiona i els acompanya cada dia.

Alejandro Guzmán
Portaveu del I Congrés de Xamec