notícies

No volem ser moneda de canvi

16/11/2026

En un article publicat a El Punt Avui, Àngels Roca, presidenta de l’Acellec, i Helena González, presidenta de l’ACCAC, defensen el valor educatiu de les colònies escolars i reclamen que no es converteixin en moneda de canvi en el conflicte entre el professorat i la Generalitat. També alerten de l’impacte de les cancel·lacions en les empreses del sector, els professionals i les famílies, i reivindiquen el paper essencial del lleure educatiu en la formació dels infants.

Les reivindicacions del professorat són legítimes i el debat sobre el futur de l’educació pública és necessari. Però hi ha una realitat que no podem continuar ignorant: el sector del lleure educatiu està pagant un preu molt alt per un conflicte que no sembla que pugui reconduir-se fàcilment. Les empreses i entitats que organitzem colònies, sortides i activitats de lleure educatiu formen part del sistema educatiu. Ho fem cada dia, treballant amb escoles, docents, infants i famílies. Compartim objectius, responsabilitats i, sobretot, un propòsit: contribuir a l’educació i al creixement d’ infants i joves. Per això, el que està passant ens genera una profunda sensació d’injustícia.

El boicot a les sortides té un impacte que ja no podem considerar conjuntural. Les cases de colònies han perdut bona part de les reserves aquesta tardor i moltes empreses del sector afronten un final d’any pràcticament perdut. Som sector format majoritàriament per petites i mitjanes empreses, amb poca capacitat per absorbir mesos sense activitat. Per a algunes, la situació pot arribar a posar en risc la seva continuïtat. I això té conseqüències més enllà dels balanços empresarials. Quan una casa de colònies tanca, encara que sigui temporalment, no desapareix només una empresa. Es perd activitat econòmica al territori, llocs de treball i, sobretot, un recurs educatiu. Les colònies no són unes vacances escolars ni un complement prescindible. Són una oportunitat d’aprenentatge, de convivència, d’autonomia i de creixement personal que té un valor educatiu incalculable. Per això ens costa entendre que, enmig d’un conflicte sobre el sistema educatiu, una part del mateix sistema educatiu sigui exclosa quedant-ne al marge.

A l’Acellec i l'ACCAC ens sentim discriminats. No perquè vulguem situar-nos en contra del professorat, ni perquè qüestionem les seves reivindicacions. Al contrari: entenem que els docents han de poder defensar les seves condicions laborals i reclamar millores per a l’educació pública. Però també demanem que s’entengui la nostra realitat. No som l’altra part del conflicte.

Som els professionals que obren les portes de les cases de colònies. Som els equips que preparen activitats, eduquen, acompanyen i tenen cura dels infants. Som empreses i treballadors que col·laborem amb els centres educatius i que formem part d’una xarxa educativa molt més àmplia que les aules. Per això no és just que siguem utilitzats com a instrument de pressió. Tampoc és just que se’ns demani que simplement esperem. Les empreses no poden congelar les seves despeses fins que arribi un acord. Els salaris, els lloguers, el manteniment dels equipaments, les assegurances, els subministraments i tota l’estructura necessària per mantenir una casa de colònies oberta continuen existint encara que les escoles deixin de venir. I darrere de cada empresa hi ha persones. Hi ha treballadors que aquest any no seran contractats. Hi ha equips que veuran reduïda la seva activitat. Hi ha empreses que hauran de concentrar els grups en alguns equipaments i tancar-ne temporalment d’altres. I hi ha projectes empresarials que, després d’haver superat els anys difícils de la pandèmia, tornen a trobar-se davant d’una situació que no han provocat. No podem normalitzar-ho.

Per això fem una crida a la responsabilitat de totes les parts. Al Departament d’Educació, perquè faci tot el que estigui al seu abast per arribar a un acord amb el professorat i evitar que aquesta situació s’allargui. I als representants dels docents, perquè incorporin en la seva reflexió les conseqüències que el boicot té sobre un sector que també treballa per l’educació. No demanem privilegis. Demanem que se’ns tingui en compte. Demanem que, quan es parli del sistema educatiu, també se’ns reconegui.

Perquè l’educació no acaba quan sona el timbre de l’escola. També eduquen una excursió, unes colònies, una activitat de natura, una nit compartida lluny de casa. Els professionals del lleure que acompanyem els infants en aquests espais també eduquem. I mereixem ser escoltats.

La situació és greu, però encara som a temps d’evitar que es converteixi en irreversible. Tenim l’esperança de recuperar l’activitat a la primavera. Perquè això sigui possible cal que el conflicte es resolgui abans i que totes les parts assumeixin una idea molt senzilla: les colònies escolars no poden ser moneda de canvi d’un conflicte que afecta el conjunt de l’educació. Nosaltres volem continuar fent la nostra feina. Volem continuar educant, acompanyant i treballant al costat de les escoles i dels docents. Perquè som part del sistema educatiu.

Àngels Roca
Presidenta de l’Acellec

Helena González
Presidenta de l’ACCAC