La majoria de treballadores de les nostres empreses som dones, la majoria de ciutadanes a les quals s'adrecen els nostres serveis són dones, la majoria de candidates a ocupar responsabilitats en les nostres organitzacions són dones, la majoria de formadores i expertes del nostre sector són dones, la majoria de mans que s'uneixen per fer créixer i millorar el lleure, l'educació i la cultura són dones. Dones, dones i dones.

Aquest 2019 l’Acellec, a través de l’Escola Efa, forma part del Consell Assessor de Formació en l’Educació en el Lleure de la Direcció General de Joventut (CAFELL). Ho farà de manera provisional fins l’any 2020. Des de l’entitat es vol posar de manifest una situació que es considera injusta ja que s’entén que no té sentit que algunes escoles es formació tinguin plaça fixa en aquest òrgan, per motius històrics i no de representativitat del sector, i altres ho facin de manera rotatòria.

Les formadores de l’Escola Efa Anna Burgués i Anna Pons, de IADIN Institut d’assessorament dietètic i nutricional, han participat en la revisió de la nova guia de ‘Petits canvis per Menjar Millor’ que ha publicat l’Agència de Salut Pública de Catalunya.

L'any 2017 les petites i mitjanes empreses es van convertir per primera vegada en la modalitat empresarial que gestiona més diners provinents de la contractació pública a Catalunya en arribar al 51,3% del total. Aquesta informació la va facilitar el Secretari General de la Vicepresidència de la Generalitat, Albert Castellanos, en el transcurs de la jornada Nous reptes de la contractació pública amb les PIME, celebrada el 28 de febrer al Palau Robert de Barcelona.

L'Acellec va presentar el dilluns 25 de febrer un ampli document d'esmenes al Projecte de Llei de Contractes d'Atenció a les Persones durant una compareixença a la Comissió d'Economia i Hisenda del Parlament. Les peticions més destacades són les que demanen l'eliminació d'aquelles clàusules de la llei que converteixen la forma jurídica de les empreses en criteri de selecció i les que obren la possibilitat de reservar la contractació pública a les organitzacions d'economia social d'una manera laxa, sense determinar en què consisteix aquesta modalitat empresarial. Aquestes disposicions contradiuen principis essencials de la contractació pública contemplats a les directives europees.